Una memòria republicana de llarg abast

Unes polítiques de memòria amb fonament han de fer visible tota la gernació d’homes i dones que, al llarg dels darrers dos segles, han lluitat –i sovint ho han pagat amb la seva vida– per assolir una societat més justa i lliure.

Fer esment especial, en actes i publicacions, del paper de la dona, tant com a víctima directa com en el seu paper de víctima col·lateral de la repressió patida pels homes.

Eliminació del nomenclàtor públic, tant en carrers com en places, avingudes i equipaments, dels noms dels qui van col·laborar en l’aixecament contra la República i dels responsables de la repressió. Tanmateix, instar els ajuntaments on Franco és encara fill adoptiu, que facin la reparació oportuna mitjançant una moció i un acte de desgreuge al represaliats pel franquisme.

Promoure a tot el territori xerrades i conferències explicant quin va ser l’abast i les conseqüències de l’aixecament militar del 17 de Juliol que va donar peu a la Guerra Civil, així com l’explicació de les accions fetes i les que falta per fer i promoure per fer complir els conceptes de veritat, justícia i reparació, a fi de restablir la dignitat dels represaliats i potenciar les polítiques de no-repetició.