Una societat cohesionada que lluiti contra les desigualtats i redistribueixi la riquesa
La societat catalana s’ha de caracteritzar per la igualtat d’oportunitats, en què tots els ciutadans tinguin la possibilitat de portar una vida digna i amb capacitat de participació social. El nou país s’ha de sustentar sobre una societat diversa, plural, heterogènia i al mateix temps cohesionada, i ningú n’ha de quedar exclòs per raons econòmiques, socials, d’origen... En els darrers anys, la crisi econòmica ha accelerat el procés de desigualtats socials, pel qual les persones riques cada cop ho són més i les persones més vulnerables cada vegada més estan en situació de pobresa o al llindar. Per tant, Catalunya s’ha de caracteritzar per combatre les bosses de pobresa que hi ha arreu del país, especialment en grans ciutats, i ha d’implementar mesures que evitin que els col·lectius que estan en risc d’exclusió social caguin en la pobresa estructural. Així doncs, l’acció política ha de concebre la pobresa des d’un punt de vista transversal, de manera holística, i ha de garantir els drets fonamentals i el dret a la participació en la societat en igualtat d’oportunitats, que es concreten, entre d’altres, en l’accés als serveis socials bàsics.
Implementació d’una renda de ciutadania que redistribueixi la riquesa, convertint-la en una prestació que asseguri l'eradicació de la pobresa, per garantir una vida digna a tothom. La renda de ciutadania ha de suposar una superació de l'actual paradigma de prestacions socials i una racionalització d’aquestes. La renda de ciutadania ha de garantir l'eradicació de la pobresa sense contraprestacions i ha d’anar acompanyada per un segon tram o complement amb mesures de suport als beneficiaris per la seva inserció sociolaboral.
Mentre la renda de ciutadania no sigui possible, implementar una ajuda estructural a les famílies amb fills a càrrec, amb la voluntat de sintetitzar al màxim les actuals ajudes, i deixar un mínim d’ajudes socials per als casos de més vulnerabilitat (sense sostre, emergències socials, etc.).
La renda de ciutadania milloraria aquesta situació, si bé no la solucionaria plenament. Mentrestant, s’ha de continuar millorant el suport a les entitats i als ajuntaments que distribueixen els aliments, beques menjador, etc. També cal l’obertura de menjadors socials i l’impuls de projectes d’àmbit local que tenen per finalitat garantir l’alimentació.
Aquest fet ha d’evitar els desnonaments i facilitar habitatge a persones sense sostre, tenir una bossa d’hotels i pensions per a situacions d’emergències socials i facilitar habitatge també a les persones que surtin d’una institucionalització de llarga durada (per exemple, joves extutelats, persones que han passat per recursos d’acollida, situacions de violència masclista, toxicomanies, salut mental...). La mesura es pot aplicar, a per exemple, a partir d’habitatges socials o habitatges buits provinents d’entitats bancàries, per exemple.
Implementació de programes de seguiment i de reinserció social i, especialment, laboral, de persones que han estat ateses durant un llarg període per l’Administració perquè no caiguin en la pobresa un cop deixin de ser acollides en serveis públics i recuperin l’autonomia, com ara adolescents tutelats, dones acollides per violència masclista, persones amb trastorns mentals compensats...