Viure la vellesa i les discapacitats amb autonomia personal, independència i dignitat

La gent gran i les persones amb diversitat funcional són pilars fonamentals en la nostra societat. No sols per la seva aportació en experiència i memòria històrica o perquè contribueixen a crear i enfortir les xarxes familiars i veïnals, sinó fonamentalment perquè és la diversitat el que permet construir un país sensible i accessible per a tothom. El nou país ha de ser garant que les persones grans i amb discapacitat visquin amb autonomia personal i dignitat. No és de rebut que una part de la ciutadania malvisqui amb pensions que no garanteixen arribar a final de mes, visqui en solitud i esperi ajudes i serveis que arriben tard o quan arriben no són els adequats perquè la situació s’ha agreujat. En definitiva, un nou país ha de saber reconèixer el potencial de les persones amb diversitat funcional i el valor de la gent gran perquè puguin viure els darrers anys de la seva vida amb la màxima autonomia personal, estima i dignitat possible.

Revisió del sistema de pensions i de la llei de la dependència, per adaptar-lo a les necessitats reals de les persones i a la nova realitat demogràfica. Millora de les prestacions econòmiques i de serveis a les persones dependents, fins arribar a nivells que garanteixin una bona atenció integral i una millora en la seva qualitat de vida.

Implementar programes d’assistència personal que permetin a les persones amb discapacitat i dependència guanyar en autonomia personal i disposar de condicions per dur a terme una vida independent, visquin on visquin, ja sigui al domicili familiar amb suport o sense, en pisos assistits, centres residencials...

Creació d’una agència de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, dirigida pel Departament de Presidència, en la qual s’aboquin, com a mínim, els recursos i serveis que els departaments de Salut i Benestar Social destinen a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a més dels que es considerin necessaris per garantir la posada en funcionament i la consolidació del sistema. La unificació dels serveis al territori, adaptant els mapes de planificació i actuació i concretant una porta d’entrada única i la figura del professional de referència, amb una clara tendència als equipaments que integrin físicament els serveis socials i sanitaris, un treball perfectament integrat entre els professionals socials i sanitaris i una única oferta de serveis i prestacions, adaptables a les necessitats de les persones usuàries en cada moment, seguint un model d’atenció centrada en la persona.

Augment dels programes per a la detecció i prevenció del maltractament envers les persones grans i les persones amb discapacitat, com també dels programes d’atenció i seguiment per a la implementació de nous serveis d’acollida per a aquesta realitat (maltractament a persones grans). Potenciar la participació i l’activisme de la gent gran i de les persones amb discapacitat, tot garantint la plena i justa accessibilitat als serveis, equipaments i activitat del país.