 |
| Desenes de milers de famílies s'han vist forçades a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge.
Les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. A diferència d’altres requisits existents a la Unió Europea, a Espanya el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social. Als països anglosaxons, la dació de l’habitatge és en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute. A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no pot sobreprotegir les entitats de crèdit i perjudicar severament les famílies. |
| Informació relacionada Esquerra impulsa la creació d’un fons de rescat hipotecari |