El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha encapçalat aquesta setmana una delegació del govern de Catalunya de visita a l’Índia amb l’objectiu d’aprofundir i enriquir l’intercanvi cultural i acadèmic entre ambdos països, alhora que pretén contribuir a la presència de la cultura i la llengua catalanes a l’Àsia.
En molt pocs dies s’han signat diversos acords en els camps de la cooperació, la universitat i la biotecnologia: s’està ultimant un acord amb la universitat més important de Delhi per realitzar un programa d’intercanvi entre estudiants indis i catalans de Relacions Internacionals; Catalunya serà el país convidat a Bioàsia 2008, la fira de biotecnologia més important del continent asiàtic i s’ha arribat a un acord de col·laboració per a la promoció i l’enfortiment del sector biotecnològic català i indi; a més, també s'ha arribat a un acord amb l’empresa Infosys per becar enginyers catalans. Cal destacar també l’inici dels tràmits per la creació del primer lectorat de català en un país asiàtic i la presentació del primer diccionari sànscrit-català.
En iniciar-se la legislatura vam pactar una llei per fer possible el retorn de la documentació incautada per l’exèrcit d’ocupació franquista i dipositada a l’arxiu de Salamanca com a botí de guerra. Gràcies a aquest text, les 500 caixes que contenien la documentació de la Generalitat van retornar a Catalunya. Ara estem a l’espera de la segona remesa: dos milions de documents que pertanyen a particulars, entitats i ajuntaments. Prèviament a poder-se executar aquesta segona tongada, una Comissió de Treball ha de creditar la tasca d’identificació d’aquests documents feta per la Generalitat. Però el Govern espanyol s’hi nega perquè si convoca la Comissió de treball i aquesta enllesteix la feina aviat, haurà de retornar els documents al cap dels tres mesos que fixa la llei; l’executiu espanyol però, s’estima més donar llargues per raons electorals.
A Esquerra els veiem venir i per això el dimecres 21 de febrer vam presentar una interpel·lació a la ministra Calvo que permetrà que aquest dimarts s’hagi de debatre i votar una moció en el Plenari del parlament espanyol en què s’insta al Ministeri a convocar la Comissió de Treball en el termini de 15 dies i a concloure la feina en 6 mesos.
Són els socialistes espanyols els qui, una vegada més, han de decidir si actuaran a favor o en contra de Catalunya. Si voten que no, quedarà ben clar que no volen que els documents retornin, almenys en aquesta legislatura. I, tal vegada, mai més. Perquè vés a saber qui governarà la seva Espanya en la propera legislatura. El PSOE ha de ser valent i desempallegar-se d’aquella por al què dirà el Torquemada mediàtic del PP. Perquè els Papers de Salamanca són una qüestió de radicalitat democràtica. Una qüestió de dignitat. I serà la prova del cotó de fins on arriba el talante. Dimarts en sabrem la resposta.
