Aquesta setmana s’ha presentat la biografia de l’actual conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya: Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós; el signa la periodista Gisela Peiró i està publicat per Edicions Dau.
L’obra narra com se li va despertar la consciència política al seu Ripoll natal, el pas per les facultats de Filosofia i Ciències Polítiques, la Crida a la Solidaritat i l‘entrada a Esquerra, l’experiència assolida al Congrés de Madrid i les raons dels dos pactes de govern a la Generalitat. Alhora, també s’aborden aspectes més personals del conseller com l'afició a la muntanya i a la cuina.
A més de diversos parlamentaris i càrrecs electes d’Esquerra, han assistit a l’acte destacades personalitats del món de la cultura del nostre país com l’actriu Lloll Bertran, el director de cinema Ventura Pons, el rapsode i poeta Celdoni Fonoll, el director de cinema Conrad Son o el component de l’Elèctrica Dharma Joan Fortuny.
Sembla mentida però Renfe continua essent notícia pel desastrós servei que ofereix als usuaris catalans. La desídia, la falta d'explicacions als usuaris, la incompetència són l'única resposta. La paciència té un límit i el degoteig de constants avaries no fan més que posar de manifest una necessitat imperiosa: s'ha d'invertir en la xarxa de rodalies catalana, la qual pateix un dèficit clamorós per la deixadesa dels successius governs espanyols, que han deixat el servei obsolet. L'evidència els hauria de fer enrogir, si no fos que el dèficit de la xarxa ferroviària és una constatació, una més, de la falta d'inversions en infraestructures al nostre país. Som els que més aportem a la caixa única de Madrid però estem a la cua en inversions. No és casual, sinó deliberat. Passa amb l'aeroport del Prat, amb la xarxa de ferrocarril de rodalies, amb el TAV, que en lloc de connectar la Península amb Europa es va fer prioritzant la connexió Madrid-Sevilla, i s'accentua amb la xarxa de carreteres i els peatges abusius, que discriminen la població catalana respecte de l'espanyola.
Espanya és un mal negoci per als catalans, pèssim. No només això, la concepció jacobina de l'Estat fa que Espanya sigui un mal negoci per a ella mateixa, perquè se situa als antípodes dels models avançats que funcionen a Europa i que promouen un creixement econòmic sostenible.
Ja és hora que enllestim el trasllat immediat de la xarxa de Rodalies al Govern de la Generalitat. Per tres motius: aquí sabem fer les coses millor, coneixem les nostres necessitats, i sobretot perquè està vist que tot el que no fem nosaltres no ens ho faran aquells que disposen dels nostres recursos amb una alegria i ineficàcia pròpies d'una república bananera.
