El president del Grup Parlamentari d'Esquerra, Agustí Cerdà, ha reclamat a José Luis Rodríguez Zapatero que el seu executiu compleixi els mandats parlamentaris d'aquesta legislatura, "que l'insten a publicar les balances fiscals de Catalunya, el País Valencià i les Illes, de manera que es pugui saber què aporten aquests territoris a les arques de l'Estat i què en reben d'ell en concepte inversor".
El ministre espanyol d'Economia, Pedro Solbes, va informar l'any passat el llavors portaveu Joan Puigcercós que el grup d'experts encarregats de definir el mètode per calcular les balances fiscals havia acabat els seus treballs. Segons Cerdà, el citat mètode no pot servir d'excusa, “perquè a l'Europa occidental tots els països que publiquen les balances fiscals utilitzen el sistema de fluxos monetaris. Ningú no creu que un ministeri d'un estat com l'espanyol no conegui la xifra de les balances fiscals". Per això mateix, el diputat ha instat Zapatero a "publicar les balances fiscals abans del proper debat de política general, perquè l'opacitat no és lleialtat ni jugar net".
Els resultats de les eleccions del 27-M, que han consolidat Esquerra com a tercera força municipalista al Principat tant en vots absoluts com en nombre de regidors, ofereixen un balanç contrastat, amb llums i ombres. D’una banda, avui tenim 311 electes locals més i 38 consellers i conselleres comarcals més que fa quatre anys, aspirem a obtenir un nombre gens menyspreable d’alcaldies i continuem essent decisius per a la formació de majories a un bon grapat d’ajuntaments. De l’altra, però, no podem ocultar que hem perdut un 1% del vot –hem passat del 12,78% a l’11,6%- i que hem retrocedit posicions en ajuntaments importants, especialment de la circumscripció de Barcelona i a la Catalunya més urbana.
Cal, doncs, que la direcció del partit i el conjunt de la gent d’Esquerra duguem a terme una anàlisi seriosa, municipi a municipi, sobre les lliçons que es poden extreure dels darrers comicis. Més enllà de les lectures políticament interessades sobre el tema –aquelles que vinculen mecànicament el resultats al pacte de govern posterior a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya- és necessari detectar com i de quina manera ha afectat l’abstenció el nostre electorat natural i, sobretot des de l’àmbit local, què caldrà fer amb vista a mobilitzar-lo en properes ocasions.
L’escenari que s’obrirà a partir de la constitució dels nous ajuntaments, el 16 de juny vinent, ens oferirà de segur posicions molt rellevants en el mapa municipal de Catalunya. Esquerra, doncs, continuarà comptant amb una bona base per treballar per l’avenç nacional i social des de l’àmbit local.
