Ernest Benach

Enguany, el Parlament de Catalunya compleix 25 anys d’ençà del seu restabliment. Un Ple solemne que va tenir lloc el passat 10 d’abril; una exposició commemorativa que vam inaugurar aquell mateix dia, que raurà a la seu del Parlament fins el mes d’octubre, i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats del país; diferents publicacions i un seguit d’actes conformen la celebració d’aquest aniversari. Tot plegat, un intent d’apropar la nostra institució i la importància d’aquests 25 anys al major nombre de persones del país. Una ocasió per recordar el valor que suposa per sí mateix l’existència del poder legislatiu català, del fet que les lleis i les polítiques d’aquest país siguin debatudes, impulsades i controlades per representants del nostre poble.
Però en paral·lel, convé assenyalar que aquesta celebració ens permet també emmarcar el context polític actual en una doble perspectiva històrica.
Per una part, hem volgut situar aquesta etapa, aquest quart de segle, en el “continuum” de la història de la nostra nació. Una història accidentada, plena de dificultats i etapes de foscor, de persecució de la nostra llengua i la nostra identitat, però sempre renaixent, sempre amb una flama viva de voluntat, que ens ha permès, un i altre cop, tornar a treure el cap i reivindicar la llibertat del nostre poble.
I al mateix temps, remarcar, prendre tots consciència, de la importància del moment actual, dels reptes que tenim sobre la taula – Estatut, finançament, ordenament territorial, llei electoral, lleis de l’audiovisual i de la corporació, ... -, els quals determinaran una nova etapa del nostre país, que ha de ser hereva del passat, però que no n’ha de ser pas esclava.

És a dir, en conjunt, situar el que hem fet, el que fem i el que pretenem fer en el camí de la llibertat de Catalunya.
Aquest intent d’elevar les visions tàctiques a curt termini fins a una perspectiva històrica, de país, és especialment important en aquest moment, en què algunes tensions aparegudes entre els partits de Govern i el partit que ha governat els anteriors 23 anys, dificulten arribar a bon port als reptes que té per davant, no pas el Govern de Catalunya, sinó TOTA Catalunya.
Doncs aquests reptes de país, que afecten directament el benestar de totes les catalanes i catalans per als propers anys, necessiten més que mai la unitat de les diferents forces polítiques, al marge de l’activitat política del dia a dia.
I ens fa tanta falta com ens en fa el suport i l’empenta de la societat civil catalana. Ens cal la implicació de la nostra societat civil, amb un entorn que faci pinya, que ens transmeti el seu alè, que ens doni un plus afegit de motivació i responsabilitat, que ens faci sentir propers els uns i els altres compartint l’objectiu d’una victòria que aquest país necessita.
Si ens posem a discutir ara sobre les intencions dels uns o els altres, posar en evidència les debilitats, o a criticar-nos i recriminar-nos contínuament el que diem, estarem perdent força, temps i energies. Ens cal treballar plegats, ens cal una ciutadania bolcada al costat dels representants polítics, per tal que, almenys en aquest repte comú (el de l’estatut, el del finançament), actuem sumant forces, com la nació que som.
Si perdem, fracassem tots; i el país, no s’ho pot permetre. Si guanyem, haurem fet un pas endavant que ens permetrà, sigui qui sigui qui governi en el futur, fer-ho en millors condicions, amb més autogovern, amb més recursos, amb una ordenació territorial que ens permeti articular com cal les diferents zones del nostre territori; i potser, algun dia, podrem prendre les nostres decisions sense la tutela d’un Estat que les pren massa lluny d’aquí, i que no sempre entén, representa ni respecta la nostra llengua ni identitat nacional.
Ens ha costat molt arribar fins aquí, com a país. Només cal mirar enrere, en la nostra història. I tenim un camí per endavant, que almenys en una primera etapa, gairebé tots –els partits polítics, la patronal, els sindicats, la societat civil, les ciutadanes i ciutadans... –volem seguir, més enllà de petites diferències.
Que aquests 25 anys, per tant, siguin no només motiu de celebració, pel que suposen de consolidació del sistema democràtic i de l’autogovern del nostre país, sinó també una ajuda per a no perdre de vista que som una nació amb molta història, però sobretot, amb molt futur.

(Publicat als diaris Segre i Diari de Girona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent