Xavier Vendrell

Encara no han passat prou dies des de la celebració de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya perquè les persones que hi hem participat d'una forma directa siguem capaces de fer-ne una anàlisi amb el cap fred. Tot i així, no vull deixar passar més dies sense expressar la meva opinió sobre l'evolució dels fets.

Des de fa tres anys, en el si de CiU s'ha instal·lat la idea que el principal motiu d'existir d'Esquerra és destruir-los. I aquesta és una percepció, n'estic convençut, sincera però equivocada. L'altra idea que es transmet des de la coalició és que Esquerra havia decidit l'acord amb PSC i ICV abans tant de les eleccions del 2003 com de les d'enguany. Aquesta és una idea igualment errònia, però que en aquest cas, a més, no és sincera per part de la direcció de CiU, perquè ells saben que no és així.

Aquests missatges que estan llançant a l'opinió pública són ofensius per a aquells que hem fet de la construcció de la nació catalana la nostra raó de ser. I en aquest sentit també creiem honestament que només poden ser fets des de la irracionalitat a què condueix l'odi i la rancúnia. L'odi i la rancúnia dels nens de casa bona que avui manen a CiU i que no representen la majoria de la seva base social, per la qual tenim un profund respecte. Aquells que es pensen que, perquè sempre han tingut la butxaca plena, només ells tenen dret a governar. Una actitud que mai no va existir en la Convergència de Pujol.

I la lectura de l'estratègia de l'esquerra independentista en clau de destrucció de la dreta nacional és per a nosaltres ofensiva perquè nega la nostra pròpia raó de ser. Des d'una estratègia de construcció nacional, no tindria mai sentit destruir la dreta del país per permetre que aquest espai l'ocupés la dreta espanyola. Afirmar que la nostra voluntat és destruir la dreta nacional és negar-nos la voluntat inequívoca de construir una nació lliure.

També em sembla un error la decisió de la coalició nacionalista de transmetre odi vers Esquerra i menyspreu cap al PSC. I em sembla un error perquè això els portarà a l'autodestrucció, fet que seria una mala notícia per al país. Crec que si els actuals dirigents de CiU s'estimessin aquest país, haurien d'admetre que l'odi i la rancúnia que els ha guiat en la seva acció política en aquests darrers anys ha estat un greu error. I haurien d'admetre que, ara com ara, no són capaços de desprendre's d'aquests sentiments tan negatius. I, en conseqüència, haurien de deixar pas a la bona gent del seu partit.

Al nostre país hi ha centenars de persones de CiU que creuen que és possible construir una nació catalana lliure i sobirana. Gent honesta, treballadora i il·lusionada, capaç d'aixecar ponts de diàleg amb l'esquerra independentista. Si aquesta gent fa un pas valent i decidit, i assumeix la direcció de CiU per construir un espai de dreta liberal i sobiranista, podrem recuperar el temps perdut. A Esquerra tenim totes les portes obertes, sempre que sigui per avançar en el camí que nosaltres anomenem Països Catalans.

(Publicat a l'Avui)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent