RSS youtube Twitter Facebook
Dilluns, 21 de març de 2005

Aprovació del PTI: crònica d’un desastre anunciat

Bernat Joan
Bernat Joan

La setmana groga –o setmana d’estar amb els electors- de què disfrutam al Parlament europeu durant l’anomenada setmana santa m’ha permès d’assistir a la “performance” d’aprovació del Pla Territorial Insular. Aquesta aprovació, cantada, tenint en compte la majoria absoluta de què gaudeix el Partit Popular al Consell d’Eivissa i Formentera, s’ha produït en un horari poc adequat perquè la gent hi pugui assistir: les vuit i quart del matí, per començar la sessió. Els plens dels ajuntaments o els del Consell, tenint en compte l’interès públic i la proximitat a la ciutadania, s’haurien de celebrar sempre en un horari que permetés l’assistència de la gent que treballa: les vuit del vespre, per exemple, encara que després poguessin durar fins les dues de la matinada. Malgrat l’hora intempestiva, emperò, la sala de plens del consell era tan a vessar que no hi havia possibilitat de seure si hom hi arribava just dos minuts després de començar la sessió.

En les intervencions, a favor i en contra del PTI, ha destacat un fet elemental: cadascú parlava per al seu públic, perquè ja estava tot dat i beneït. El conseller d’Urbanisme ha fet una breu defensa del PTI, argumentant que protegeix, que almenys estableix legislació sobre un tema tan important com aquest i que, finalment, ha estat consensuat amb tota la societat eivissenca (és a dir amb constructors, promotors immobiliaris, d’altres empresaris vinculats al sector, etc). Tot això, per al conseller, eren bones raons per aprovar el PTI. Així mateix, ha fet un esforç, en tot moment, per desvincular-lo d’altres plans que no tenen res a veure amb l’urbanisme ni amb l’ordenació del territori, com ara el Pla de Carreteres.

Na Pilar Costa, en nom de l’oposició del Pacte Progressista, ha fet bastantes preguntes (sobre aspectes que la gent es pot demanar o no, però dels quals, generalment, ja en sabem la resposta: es tractava, per tant, més aviat de preguntes retòriques), s’hi ha oposat i ha gastat prou més temps que no el propi conseller (abusant una mica de la paciència del president, segons consideració del propi president).

Només han convingut, ambdós dirigents (en representació del govern i de l’oposició, respectivament), que a Eivissa i Formentera hi haurà un abans i un després de l’aprovació d’aquest Pla Territorial Insular. També hauríem de convenir que les febleses que han ocasionat que es pogués aprovar aquest PTI parteixen de la passada legislatura, quan el govern del Pacte Progressista va quedar en minoria i, per tant, fou totalment impossible l’aprovació d’un PTI amb unes condicions una mica diferents de l’actual. La victòria del Pp a les últimes eleccions autonòmiques va deixar a la dreta insular en safata de plata l’elaboració d’un PTI que estigués fet a mida dels interessos d’aquells que consideren que Eivissa i Formentera encara estan poc urbanitzades, que encara es pot créixer bastant més i que, i en això tenen raó, si ens comparam amb Benidorm o amb Marbella, encara hi sortim guanyant una mica.

L’actual PTI, a grans trets, deixa oberta la possibilitat de dur endavant planejaments urbanístics aprovats fa devers trenta anys i que no s’havien desenvolupat fins ara, posa una pressió espectacular damunt el sòl rústic (tenint en compte que, a partir d’ara, en sòl rústic s’hi podran escampar també, sense gaire dificultat, edificacions destinades a l’explotació turística), i converteix les Pitiüses en excepció urbanística. Per a això, s’hauran de canviar, des del Parlament de les illes Balears, unes quantes lleis (comptabilitzades entre quatre i deu, si es té en compte les que canvien directament o les que canvien indirectament). Es veu que ja no ve d’aquí. L’executiu del Pp al Consell d’Eivissa i Formentera ha posat la directa. Deixen les portes obertes a canvis, ja que donen per suposat que un canvi de color el 2007 suposaria també un canvi automàtic d’aquest PTI. No s’ha de tenir massa sentit comú per veure que les coses aniran d’aquesta manera. Però, de moment, ja es posa un precedent altament perillós: ens podem trobar que, a Eivissa i Formentera, la legislació, en un tema tan important com l’ordenació territorial, canviï cada quatre anys, segons quin sigui el color de l’executiu de torn.

Les coses haurien de ser una mica més racionals, les decisions més mesurades, els acords més consensuats (no només amb els que representen un sector concret de la nostra societat) i els plans de més llarg abast i a més llarg termini. Mentre no ocorri així, Eivissa i Formentera continuaran sent un caos pel que fa a l’ordenació del territori, a la defensa del propi medi ambient i a la racionalització de la despesa de recursos naturals.

© 2012 Esquerra_Avís legal_Sobre el web