Catalunya és un país petit i amb una gran complexitat en tots els sentits. Des del punt de vista de l’equilibri territorial i demogràfic, aquesta complexitat s’accentua fins a uns nivells poc freqüents. Tan poc freqüents, de fet, que difícilment trobarem un altre país europeu que tingui més de la meitat de la població agrupada al voltant de la capital, o en el qual, com és el cas de la futura vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, l’1% de la població ocupi el 18% del territori. I això en un país que té una densitat de població superior als 200 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més elevades d’Europa.

Amb aquestes xifres sobre la taula, queda ben clar el mapa de situació sobre el qual caldrà aplicar un projecte que permeti una major racionalitat administrativa i una descentralització eficient de la Generalitat, basat en dos pilars fonamentals: la vegueria i el municipi. Anem per parts.

El Govern català té el compromís de dur a la pràctica, abans no acabi la legislatura actual, un procés de reordenació del territori que modificarà necessàriament la divisió administrativa de Catalunya que hem conegut fins ara. Segurament, l’element més destacat de tot aquest procés serà la creació de 7 vegueries. La divisió territorial en vegueries no és pas nova i és present en l’imaginari col·lectiu de Catalunya.

Les 7 vegueries es desplegaran sobre els territoris de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central. D’aquesta manera, les 7 realitats naturals, socials i econòmiques del país poden quedar ben recollides en la nova divisió territorial, fet que ha de permetre una prestació de serveis i una planificació més beneficiosa. Les vegueries, alhora, ens han de portar noves centralitats, de manera que més ciutats de Catalunya puguin sentir-se elements articuladors i potenciadors del territori. En definitiva, volem unes ciutats protagonistes en l’articulació del país.

L’objectiu del Govern és que la vegueria suposi un element clau en la racionalització de les estructures administratives de Catalunya. En aquest sentit, pretenem que sigui, primerament, l’àmbit de descentralització i desconcentració de la Generalitat en el territori, de manera que cada departament s'hi desplegui a partir de cada vegueria. És per això que, amb tota lògica, el veguer i el Consell de Vegueria afegiran un plus de representació del territori. També l’Estat espanyol haurà d’adaptar la seva estructura administrativa al model que finalment aprovi el Parlament de Catalunya.

En segon lloc, volem que la vegueria sigui un instrument bàsic de suport als municipis i esdevingui el segon nivell d’administració local. Què volem dir amb això? Doncs, que pretenem que la vegueria sigui la principal responsable de la cooperació tècnica i jurídica amb els municipis. L’atomitzat mapa municipal català fa que molts ajuntaments mitjans i petits no puguin assumir totes les competències que tenen atribuïdes. En aquests casos, d'igual manera com passa actualment amb les diputacions, els consistoris cerquen suport tècnic, jurídic i tecnològic en la instància superior, que en aquest cas passarà a ser la vegueria.

D’acord amb el projecte d’ordenament territorial, però, el municipi continuarà essent la pedra angular del sistema administratiu català. L’ajuntament continua essent l’administració més propera i més valorada pels ciutadans, i aquesta és una realitat que hem de respectar i potenciar. En el passat hi ha hagut qui ha proposat la supressió dels municipis més petits: nosaltres ens hi oposem frontalment, perquè no es pot suprimir un element aglutinador, sentimental i històric per decret des de Barcelona. És cert que alguns municipis són massa petits per assumir moltes de les competències pròpies, però aquest fet té una solució si en delega algunes en la vegueria i si en resol algunes altres mitjançant la mancomunitat de serveis amb altres municipis. Si a això hi afegim un sistema de finançament més just que sanegi les hisendes locals, haurem reblat el clau.

I per què volem fer tots aquests canvis? Com deia al començament, cal un redisseny administratiu que permeti una atenció als ciutadans més bona i més eficient. Ha passat un quart de segle des de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i moltes de les eines administratives que es van crear llavors s’han d’adequar a la nova realitat. Durant aquests anys, les distàncies s’han escurçat, els hàbits han canviat i les necessitats s’han transformat. És per això que el Govern ha de respondre, i respondre bé, a la nova situació, alhora que ha de promoure un model territorial multipolar i no pas radial.

La Generalitat de Catalunya ha de pensar i actuar amb sentit d’Estat, i un Estat sempre es dota de les estructures administratives que creu adients a cada moment. Catalunya no ha de ser una excepció i, en la mesura que puguem, hem de començar a dotar-nos d’estructures polítiques i administratives pròpies.


(Publicat al diari El Mundo)