Ernest Benach

La meva tasca de representació institucional fora de Catalunya em permet conèixer centenars d'ambaixadors catalans. La seva jornada de treball, però, té poc a veure amb seus diplomàtiques i actes oficials. Són metges, investigadors, empresaris, professors d'universitat, esportistes, pintors, escriptors, restauradors, periodistes... Són persones especialitzades en àmbits professionals ben diversos que, conscientment o no, projecten a l'estranger una imatge de país, una marca d'identitat catalana. Dit en altres paraules: tots exerceixen el que alguns experts anomenen "diplomàcia pública". Aquest concepte fa referència a les noves formes de projecció política exterior pròpies del món globalitzat. En eliminar-se barreres i distàncies i multiplicar-se el contacte entre persones i entre empreses d'arreu del món, la imatge internacional de les nacions i els vincles que aquestes nacions estableixen les unes amb les altres ja no passen necessàriament pel filtre diplomàtic institucional clàssic. Al contrari, són les empreses, les entitats, les persones, les que amb la seva pròpia projecció exterior esdevenen representants directes de la societat d'un país.

Algunes de les grans potències del món són plenament conscients d'aquesta força social a l'exterior. Als Estats Units, per exemple, hi ha un departament específic de diplomàcia pública a la Universitat de Califòrnia del Sud.
Però l'impacte no se cenyeix només a l'àmbit de la recerca, sinó que els governs constaten també els beneficis d'aquesta política. Així, a Austràlia, l'executiu ha aprovat destinar-hi vint milions de dòlars extres aquest any. Al Japó també consideren que és una línia d'actuació prioritària: els beneficis mundials que perceben pels dibuixos manga arriben gairebé als vint bilions d'euros.

Fomentar la diplomàcia pública és, doncs, una necessitat creixent dels països en el món globalitzat. Aquest fenomen, però, s'ha de concebre sempre com un complement i no com un element substitutiu de la diplomàcia tradicional i les relacions de caràcter polític i institucional. Tanmateix, a Catalunya, per les limitacions polítiques i institucionals derivades del nostre marc competencial, la diplomàcia pública té una responsabilitat i un paper molt més decisiu que no en les nacions que tenen un reconeixement internacional vinculat directament a la representació d'un estat.

Cal tenir en compte que amb la globalització la identitat ha esdevingut un valor afegit en tots els àmbits de la vida moderna. Projectar-se a l'exterior amb una marca pròpia que indiqui qualitat, prestigi, és un objectiu de país. És necessari sumar forces, multiplicar-se institucionalment, però també, i sobretot, prendre consciència de la importància i el paper de cadascú en aquest nou entorn de projecció que anomenem "diplomàcia pública".

Catalunya, amb la seva identitat, mantinguda al llarg dels segles malgrat les dificultats, té un paper a jugar en el segle XXI. Tenim un gran potencial per projectar-nos en el marc globalitzat, com ho demostra l'Institut Ramon Llull a Nova York amb tots els actes del programa Made in CataluNYa o com ho demostren cada dia amb la seva feina i el seu esforç catalanes i catalans, anònims o mundialment reconeguts.

Per tant, és hora de valorar la contribució dels milers de catalans que viuen i treballen fora de les nostres fronteres i de ser conscients del potencial que això representa. Com a país també és important saber aprofitar aquest fet, donar-hi forma, treure'n rendiment. Ens cal ser plenament conscients que aquests milers de catalans també formen part de la societat civil catalana que ajuda a tirar endavant el nostre país, però ens cal, sobretot, que ells mateixos en siguin conscients.

(Publicat al diari Avui)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent