Carme Capdevila

Possiblement un dels efectes positius del viatge a l’oposició de CiU és la seva conversió a la fe de les polítiques socials. Després de vint-i-tres anys al govern s’afanyen, des dels bancs de l’oposició, a demanar més inversions i més recursos en benestar social. Tenint en compte aquesta recent conversió, estic segura que els diputats i les diputades de CiU- en especial l’exconsellera de Benestar i Família Irene Rigau- ens ajudaran a construir al nostre país un estat fort del benestar. De moment, el Govern Catalanista i d’Esquerres ha començat a posar les bases per aconseguir-ho.

Quan des de Catalunya parlem de benestar ho hem de fer, necessàriament, mirant cap Europa. Hem començat per contemplar cinc de les grans preocupacions que ha plantejat la Comissió Europea en matèria de Benestar: aconseguir sistemes de protecció social que crein ocupació, fer front a l’envelliment, una sanitat de qualitat, la igualtat de gèneres i, finalment, treballar activament per la inclusió social.

El Govern de Catalunya, doncs, ha de respondre als reptes que es plantegen. Cal, però, concebre una política social des de l’ambició, el rigor i l’amplitud de mires. Ja no valen, avui, els pedaços que es feien en l’anterior etapa de CiU on les polítiques socials s’abordaven com un foc d’artificis, on hi dominava la improvisació i l’electoralisme. Avui, les polítiques socials que atén el nou Govern han de seguir la ruta que marquen cinc eixos ben clars. El primer és reconèixer que la prestació ja no pot quedar condicionada a les disponibilitats pressupostàries sinó que és un dret inqüestionable. El segon eix és que hem de passar d’un sistema de serveis assistencialista, ben propi d’un govern conservador, a un sistema que respongui al principi de la universalitat, com exigeix el mandat d’un govern progressista. Cal, en tercer lloc, que les polítiques de benestar social impliquin el territori, com es fa a tot Europa, i això vol dir que la Generalitat inclogui els ajuntaments en el desenvolupament de les polítiques socials. El quart eix passa perquè el Sistema Català de Serveis Socials sigui gestionat amb flexiblibilitat, àgil, descentralitzada i innovadora. Finalment, hem de tenir la vista posada en el futur, el Benestar de Catalunya no pot obviar l’envelliment progressiu de la nostra població.

I ja que parlem de gent gran, no podem passar per alt les greus deficiències que va tenir l’acció del govern de CiU per aquest col.lectiu. I no pas perquè ens interessi mirar cap al passat amb ira sinó perquè aquestes deficiències han condicionat molt seriosament la gestió del nou Departament de Benestar i Família. El programa “Viure en Família” engegat per l’anterior govern de CiU va fer-se precipitadament i van respondre més a una dinàmica electoralista que no pas a una acció endreçada i responsable. Sense cap pla per finançar-lo i sense cap previsió del seu abast, el programa “Viure en Família” va veure desbordades les seves sol.licituds i va sacsejar perillosament la sempre difícil economia del Govern català.

Em satisfà pensar que el nou Govern ha volgut posar ordre i concert al programa “Viure en Família”. I que ho farà aplicant el seny i la mesura. És a dir, teixint un programa que impliqui el món local, que atengui les persones en funció de les seves necessitats de dependència, un programa que, en definitiva, respongui a la problemàtica de les persones depenents (la gent gran, els disminuïts o els malalts mentals) des de l’equitat i la justícia distributiva. N’estic segura que els diputats i diputades de CiU, ara que comencen a descobrir la sensibilitat social, ens ajudaran al bon govern de les polítiques socials.

(Publicat al diari El Punt)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent