Joan Puigcercós

Què ha passat perquè amb pocs dies hàgim passat de la imatge d´un PSC acusant CiU d´anar contra Catalunya si no votava favorablement l´Estatut a la foto d´uns dirigents d´aquest primer partit acusant ERC i a tothom de deslleialtat i fent vores al text final de la comissió? Doncs res de nou, sinó que els socialistes catalans han descobert que el govern de Catalunya no és un govern socialista amb dues crosses, una d´independentista i una de postcomunista, sinó un tripartit catalanista i d´esquerres o allò que Pirineus enllà en diuen l´esquerra plural. Ja que si l´únic punt de conflicte en la redacció del nou estatut és la reivindicació de drets històrics sobre algunes competències, els arguments del partit de Maragall i Montilla són ben pobres. És molt possible que el PSC vulgui que la tramitació a Madrid tingui un camí pla i sense ensurts, cosa que de fet desitjaríem tots. Però a diferència d´ERC o CiU, la voluntat de reduir la conflictivitat a la capital del regne es deu bàsicament a l´intent de no erosionar el principal atot dels socialistes catalans davant el proper cicle electoral: José Luis Rodríguez Zapatero. No en va el president espanyol està més ben valorat a Catalunya que a Espanya.

La conclusió a què es pot arribar és que el PSC va creure que portaria en solitari la iniciativa de redacció de l´Estatut i que amb els seus socis, més fàcil amb ICV i una mica més costós amb ERC, podria acorralar CiU, i que al final la pressió podria amb les hosts d´Artur Mas. Però no. La política no és tan fàcil i menys la redacció d´una llei de lleis com l´Estatut: a la mitja part del procés el PSC ha descobert que la política catalana no és cosa de dos i menys d´un, perquè al final fins i tot el partit de Saura, més dedicat a fer política de gestos que a entrar al fons dels problemes, també s´hi ha encarat. Ara els socialistes d´aquí només tenen dues sortides: assumir que ells només són una part més de la política catalana, deixar d´aliar-se amb el PP, refer ponts que ells han intentat dinamitar amb ERC i encarar una reforma ambiciosa del text, o al contrari estripar les cartes i explicar la veritat a la societat catalana: que avui per avui no estan en condicions d´aguantar la pressió que ve de ponent.


(Publicat al Diari de Girona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent