Joan Puigcercós

Aquests dies a Televisió de Catalunya la informació de la campanya del referèndum pel Tractat constitucional europeu va precedida d’un anunci que es fa ressó de la protesta dels professionals per “la normativa que estableix còmputs de temps en la cobertura”, una regulació que es coneix com a “blocs electorals”. Per més que m’hi esforço no entenc perquè, en períodes electorals, s’ha d’invalidar el criteri periodístic amb què normalment es parla de la informació política en un Telenotícies.

Si, per exemple, una sessió de control al Parlament es tradueix en la notícia que estimen oportuna els professionals, no veig perquè aquests quinze dies les coses han de ser diferents. A banda de posicionar-me a favor dels professionals, vull afegir a aquestes ratlles una breu reflexió que em plantejo aquests dies cada cop que, per defensar el “no” al Tractat constitucional, em diuen antieuropeïsta.

A tots els que ho fan els preguntaria: És anar en contra d’Europa defensar que els professionals dels nostres mitjans públics informin amb independència del que sigui, igual que ho fan els seus col·legues a qualsevol país de la Unió? Qui és aquí l’antieuropeïsta? Si som europeus, que ho som i ho serem independentment del vot de cadascú el 20 de febrer, hauriem de tendir a assimilar-nos en tot als nostres socis. En tot. O és que l’europeïsme avançat passa per mantenir la supervisió política dels mitjans de comunicació públics?

Hi ha gent a qui li fa por que s’informi amb independència. És la mateixa gent a qui senzillament no els agrada que s’informi.

(Publicat al diari de Girona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent