Antoni Soy

ERC ha estat acusada pel PSC de «deslleialtat» o de «deixar-se acomplexar per les posicions maximalistes de CiU». Simples excuses i tremolor de cames de l'ànima catalanista del PSC quan arriba l'hora de la veritat

Per ERC el nou Estatut i el nou model de finançament han de marcar el camí per aconseguir gradualment més sobirania política, econòmica i social per a Catalunya. Aquesta ha estat la posició d'ERC en solitari durant les últimes dècades. Una posició que ara s'ha convertit en el centre del debat ideològic i polític al nostre país. Una posició que sembla (o almenys semblava fins fa poc) que és també central per a totes les forces polítiques de tradició democràtica de Catalunya. Tanmateix, a les darreres setmanes ERC ha estat acusada pel PSC de «deslleialtat», de defensar «posicions inconstitucionals» o de «deixar-se acomplexar per les posicions maximalistes de CiU». Simples excuses i tremolor de cames de l'ànima catalanista del PSC quan arriba l'hora de la veritat. Quan arriba el moment de defensar fins al fons el seu «suposat» model federalista davant dels sectors jacobins del PSOE i del mateix PSC. Quan arriba el moment de defensar més sobirania real per a Catalunya davant de l'Espanya centralista. Excepte en el cas del model de finançament en el qual hi ha una proposta conjunta del govern de la Generalitat, i a la qual, per cert, ERC ha estat absolutament lleial, la resta de l'Estatut ha estat elaborat, en ponència i en comissió, pels parlamentaris elegits pel poble de Catalunya; el govern de Catalunya no hi ha tingut res a veure. ERC, doncs, ha estat plenament lleial a qui ho havia de ser: a Catalunya, al seu programa i a tota la gent que li va fer confiança perquè es fes un nou Estatut ambiciós i potent i un nou model de finançament que ens porti progressivament cap al concert econòmic i cap a la disminució del dèficit fiscal. Tots els partits han defensat allò que creien més convenient des de les seves respectives posicions polítiques, i el PSC, també. En aquest sentit cap d'ells ha estat deslleial a ningú, i ERC tampoc.

Es diu també que en introduir el tema dels drets històrics, ERC (i CiU) ha caigut en la inconstitucionalitat. Però el PSOE i el PSC no tenen cap exclusiva com a intèrprets de la Constitució espanyola, i molts experts en dret constitucional, Herrero de Miñón en moltes ocasions i en un article molt recent entre ells, pensen que els drets històrics aplicats a Catalunya, com a Euskadi, Navarra o Aragó, són plenament constitucionals. En aquest sentit, els representants del centralisme jacobí espanyol i altres «sepulcres blanquejats» s'han escandalitzat que ERC hagi presentat una proposta de reforma de la Constitució espanyola de caràcter federal. ERC no ha amagat mai que el seu objectiu final és la independència plena de Catalunya per mitjans democràtics. Però ERC és un partit responsable i realista que, a més, es vol creure el discurs de Rodríguez Zapatero i de l'ànima catalanista del PSC d'avançar cap a un estat federal a l'Estat espanyol. Per això presenta ara una proposta de reforma constitucional de caràcter federal en la qual Catalunya i els catalans puguem assolir unes quotes de sobirania real que ens faci sentir còmodes. ERC no se sent acomplexada davant de CiU, però tampoc davant del PSC. ERC defensa les seves pròpies posicions polítiques perquè creu que són les que ens poden fer avançar cap a més sobirania política, econòmica i social de manera immediata. Però també sabem que necessitem el consens imprescindible de CiU i del PSC per tirar endavant el nou Estatut i el nou model de finançament. Una oportunitat històrica que Catalunya i, per tant, els seus representants polítics, no poden desaprofitar.

Per això ERC està a favor de l'actual proposta de nou Estatut, i és plenament conscient que cal arribar a acords amb les forces polítiques de caràcter democràtic per aprovar-lo el mes de setembre. Estem, doncs, davant d'una oportunitat històrica que no es pot desaprofitar. Tant Rodríguez Zapatero com l'ànima catalanista i federalista del PSC han de fer l'aposta d'una Espanya realment federal en la qual Catalunya tingui uns nivells molt més elevats de sobirania política, econòmica i social. És l'hora d'un lideratge valent i decidit cap a un estat espanyol realment plurinacional. La història ens jutjarà a tots, però ho farà molt durament amb els que deixin perdre aquesta oportunitat.

(Publicat a El Punt Barcelona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent