Ha fracassat el federalisme canadenc? Aquest mes de juny el Partit Québécois (PQ), en el seu XV congrés, ens dóna una resposta clara: la independència del Québec és tant un "affaire de coeur" com un "affaire de raisons" i les raons són múltiples: la manca de reconeixement a l'interior del règim federal de la identitat nacional del Québec, el refús a augmentar el nivell de competències en matèria econòmica, social o cultural i el desequilibri fiscal actual. Així doncs el PQ continuarà invocant el fracàs del federalisme en la reivindicació d'un estat independent. Fins ara s'han celebrat dos referèndums d'autodeterminació, els anys 1980 i 1995, en el primer van votar que sí un 40%, en el segon un 49%, però no és fins a finals de 2004 quan la reflexió sobre les condicions en les quals aquestes votacions es van celebrar torna a centrar el debat mediàtic: s'ha destapat un escàndol relacionat amb l'ús il·legítim de fons públics per part del govern del Canadà per promoure el vot negatiu en el darrer referèndum, l'anomenat "Scandale des commandites", diversos abusos en la concessió de ciutadania als immigrants i un ús fraudulent de les llistes electorals.

Avui algunes enquestes donen un suport suficient a l'opció independentista i l'índex de popularitat del govern de Jean Charest és prou baix per tornar a posar en l'ordre del dia la qüestió sobiranista, és necessari doncs elaborar un nou full de ruta. El PQ es presentarà a les properes eleccions demanant un mandat clar als seus electors: portar el Québec a la independència, amb la convocatòria d'un nou referèndum tan aviat com sigui possible; aprovant a l'Assemblée Nationale una constitució provisional i amb la creació d'un govern d'unitat nacional per fer la transició, en cas de guanyar el 50%+1 dels vots en el referèndum. Aquesta convocatòria se celebrarà amb la presència d'observadors internacionals per assegurar la transparència del procés i d'acord amb la llei 99 (/loi sur l'exercice des droits fondamentaux et des prérogatives du peuple québécois et de l'État du Québec/) adoptada pel Parlament del Québec, en resposta a la llei C-20, en la qual el govern federal s'atorga la potestat de determinar si la majoria obtinguda de vot afirmatiu és suficient i la pregunta prou clara. Conscients que el projecte de país va més enllà d'un sol partit, les ponències del congrés es van elaborar a partir d'un procés participatiu que va començar l'octubre del 2003 i en què van intervenir més de 5.000 persones: La Saison des idées.

Tenen ara el repte d'incorporar al projecte històric els corrents més dinàmics de la seva societat, de situar la llengua francesa com a llengua comuna i element d'identificació i d'integració de nous membres procedents de la immigració i de reconèixer el paper de les Premières Nations en la construcció d'un moviment polític modern i innovador. Han començat per enfortir el discurs socioeconòmic com a part indissociable del discurs nacional, amb la presentació de l'estudi Finances d'un Québec Souverain, aquest mes de maig, sobre l'actual sistema de finançament i la viabilitat de les finances públiques d'un Québec independent, i han constatat la urgència de "repatrier l'argent", per fer una veritable política social i poder ser ells mateixos els que fixin les prioritats en la futura vertebració de l'Estat del Québec.

(Article publicat al diari El Punt)