Josep Bargalló

El tripartit pretén millorar la qualitat de vida i la cohesió social, bases d'un projecte integrador

La societat catalana viu un moment crucial, que s'inscriu dins de la dimensió més ambiciosa de la política. La reforma de l'Estatut i el finançament són objectius compartits per totes les forces polítiques catalanes de tradició democràtica, que responen així a una demanda social creixent. I és que avui la majoria de la ciutadania entén que l'aprofundiment de l'Estat de benestar a Catalunya passa per la consecució de competències i recursos financers de l'Estat per a la Generalitat. L'impuls d'aquest ambiciós procés de reforma ha sorgit de la voluntat del Govern, però ara recau en el conjunt de les forces polítiques presents al Parlament la tasca de debatre i articular les propostes del nou Estatut i el nou finançament.

Una segona dimensió de l'activitat política –la més tècnica, però potser també la més noble– concerneix la gestió del present. Des de la seva constitució, el Govern catalanista i d'esquerres que dirigeixo s'ha esforçat per donar resposta a les necessitats més peremptòries de la societat catalana. La nostra dèria ha estat millorar la qualitat de vida i reforçar la cohesió social, que és la base sobre la qual s'ha de fonamentar la construcció d'un projecte nacional avançat i integrador.

Per aquest motiu hem donat un gran impuls a les àrees de Salut, Benestar i Família i Educació. Això s'ha concretat en mesures com ara el pla de xoc per a la millora dels centres sanitaris, o la pujada d'un 20% del complement de les pensions de viudetat més baixes. S'ha de destacar també el pla de llengua i cohesió social, que triplica la inversió que fins ara es destinava a acollir l'alumnat nouvingut, i que té l'objectiu de promoure la integració i la igualtat d'oportunitats, tot fent de la llengua catalana l'eix vertebrador d'un projecte plurilingüe.

Altres iniciatives importants han estat la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles, i la proposta de creació de més de 40.000 habitatges protegits al llarg de la legislatura. En el terreny de la cohesió territorial, cal destacar els projectes de millora de les comunicacions i els transports, que ara podran rebre un fort impuls gràcies a les darreres esmenes introduïdes en el projecte dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent. També s'ha de subratllar el pla únic d'obres i serveis de Catalunya 2004-2007, gestionat per la Conselleria de Governació, que duplica la inversió respecte al període anterior.

Ara bé, aquest conjunt de polítiques socials i territorials no garantirien per si soles el benestar de la ciutadania si no es basessin en altres polítiques destinades a impulsar un desenvolupament econòmic sostenible, que en el context europeu sols és assolible amb un increment significatiu de la formació i la recerca universitària. Per aquesta raó, des d'Economia i Finances, Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum s'està treballant per aconseguir amb els agents econòmics i socials un acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El viatge fet recentment pel president de la Generalitat a la Xina s'inscriu en aquesta línia. D'altra banda, Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha fixat l'objectiu d'arribar a una inversió en recerca del 2% del PIB al final de la legislatura, i ha impulsat un pla pilot d'adaptació al futur espai europeu d'ensenyament superior.

No vull ser triomfalista, perquè és evident que no s'ha pogut fer tot el que caldria. Deixant de banda les herències de la gestió anterior i dels errors que devem haver comès, estem limitats per la manca de competències en molts camps i per les insuficiències del finançament actual. D'altra banda, des del Govern som sensibles al malestar que han generat algunes mesures –per necessàries que hagin estat–, com ara el recàrrec en el preu del carburant, destinat a cobrir part de la despesa sanitària. També hem pres nota de les demandes dels ensenyants i les associacions de mares i pares d'alumnes perquè aboquem més recursos a l'educació. Són protestes i pressions de la societat civil que entenem i hem d'agrair, i que d'altra banda ens donen arguments per reclamar a l'Estat un tracte econòmic més just per a Catalunya.

Hi ha encara una tercera dimensió de l'activitat política: la dialèctica dels posicionaments partidistes. Persegueix la finalitat, ben legítima, d'influir en el futur cicle electoral, i actua com un esperó que estimula l'avanç col.lectiu. Tanmateix, les passions partidistes, si s'extralimiten, poden arribar a frustrar l'ambició de la política entesa com a projecció del futur i gestió del present. Això es produiria si, des del Govern, es fomentés sistemàticament el triomfalisme. Però també si, des de l'oposició, es fomentés sistemàticament el derrotisme. En aquests moments decisius, les forces de tradició democràtica haurien de ser prou responsables i intel.ligents per evitar de caure-hi. Perquè la llibertat i el benestar de demà es guanyen amb el bon govern i la bona oposició d'avui.

(Publicat al diari El Periódico)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent