Albert Royo

Coincidint amb el Dia de Sant Jordi, se celebra també el Dia de la Catalunya Exterior. És una bona ocasió per a recordar la important tasca de projecció exterior de Catalunya que fan molts catalans i catalanes que viuen fora del país. Ja no són només els antics exiliats polítics i els seus descendents, sinó també centenars de professionals, científics, artistes, estudiants o cooperants que viuen repartits pels cinc continents: des de Noruega a Moçambic i des de Califòrnia a Nova Caledònia.

Ara que sortosament ja no parlem d’exilis forçats, la majoria dels 200.000 catalans repartits pel món no només s’integren perfectament en la societat d’acollida (i molts acaben tenint altes responsabilitats en les empreses o les institucions d’aquests països), sinó que un nombre creixent aporten també un granet d’arena per donar a conèixer Catalunya a fora. Expliquen què és, exposen que aquí s’hi parla una llengua mil·lenària que gaudeix d’una potent literatura o que personatges com Pau Casals, Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Pau Gasol o Cesc Fàbregas són d’origen català. A tots, així com a totes les persones descendents de catalans i que no han oblidat les arrels dels pares o avis i als centenars de catalanòfils i defensors de la causa catalana que trobem en els llocs més inesperats, moltes gràcies per la vostra tasca!

Des del Govern, per mitjà de la Secretaria de Cooperació Exterior, hem engegat un pla per a estudiar i difondre el paper de les comunitats catalanes de l’exterior (CCE) en la defensa i projecció de la identitat i la llengua catalanes. Així, hem donat suport a la redacció de la primera història de la Catalunya Exterior, que estarà enllestida a final d’any, s’estan començant a digitalitzar els arxius històrics de diversos casals catalans i s’estan restaurant les seus històriques. Aquest esforç es combina amb una política de difusió de la nova realitat de la Catalunya Exterior: cada cop més oberta a les societats d’acollida i més rejovenida, en gran part, gràcies a les noves fornades de catalans i catalanes que decideixen fer estades a l’estranger.

El Govern està augmentant també el suport a les comunitats de l’exterior i en fomenta la creació en regions que fins ara no eren receptores de massa persones d’origen català. El pressupost per a finançar les activitats de les CCE s’ha doblat en dos anys, fins a arribar als 2,5 milions d’euros. Aquí s’hi ha d’incloure el pressupost per a fer circular productes culturals i artístics fets a Catalunya i el nou catàleg de productes i serveis per als membres de les CCE, que preveu, entre d’altres, el primer Fòrum Jove de les CCE el proper juny a la Molina o els descomptes per a veure TVC per Internet.

En els darrers mesos, el Govern ha reconegut oficialment sis noves CCE: a Tànger, Sant Sebastià, Nova York, la Universitat de Califòrnia-Irvine, San Diego i Sâo Paulo. Amb l’objectiu d’aprofitar sinergies i unir esforços en la projecció exterior del país, s’està impulsant la creació de xarxes continentals de comunitats catalanes. El setembre passat es creà al Yucatan, a l'Amèrica Central, Mèxic i el Carib, que se suma a les ja existents d’Europa i del Con sud d’Amèrica. I aquest maig, es crearà a Vancouver la xarxa nordamericana, que agruparà les dotze comunitats dels EUA i el Canadà. Així mateix, el COPCA s’implica també en el suport a associacions d’empresaris catalans i d’ascendència catalana de l’exterior.

Per a un país sense estat i sistema de representació diplomàtica propis, el paper dels seus conciutadans a l’exterior és essencial per a projectar-se internacionalment. I en les actuals circumstàncies, el suport de les comunitats catalanes de l’exterior és més cabdal que mai per a explicar al món que Catalunya és una nació i que té dret a decidir.

(Publicat a Catalonia Today)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent