Albert Royo

La fortuna ha volgut que tres importants esdeveniments per a la Catalunya exterior hagin tingut Brussel·les com a epicentre i s’hagin produït en tres dies consecutius.

Avui se celebra a la capital comunitària el primer Simposi Internacional de Catalanística. El motiu d’aquesta trobada és la creació de la Federació Internacional d’Entitats de Catalanística, que busca agrupar les associacions d’acadèmics i experts en la llengua catalana de tot el món: l’Anglo-Catalan Society, la North-American Catalan Society, l’Association Française des Catalanistes, l’Associazione Italiana di Studi Catalani, la Deutsche Katalanistenverband i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. El Simposi, que serà inaugurat pel President del Parlament de Catalunya, compta amb la presència dels principals especialistes en la projecció internacional de la llengua catalana i rep el suport, entre d’altres, del comissari europeu responsable d’educació, cultura i multilingüisme, Ján Figel.

Ahir, Brussel·les va ser l’escenari de la nostra segona història catalana. La sala gòtica de l’esplèndid ajuntament de la ciutat, situat a la Grande Place, va acollir els actes oficials de celebració dels primers 75 anys del Casal Català de Brussel·les. Un vell amic de Catalunya, l’alcalde Freddy Thielemans, va donar la benvinguda als membres de l’extensa colònia catalana que viu a Bèlgica. L’entitat fou creada el 1930, entre d’altres, per Francesc Macià, en el seu exili forçat pels fets de Prats de Molló, en què qui després seria President de la Generalitat va liderar una operació fallida d’alliberament nacional. El Casal, que ha acollit tan il·lustres catalans com Ventura Gassol, Josep Carner o Frederic Escofet, avui dia està presidit per Manel Camós i majoritàriament el formen funcionaris comunitaris, com el seu president, professionals i científics que treballen en centres belgues i multinacionals, i joves erasmus o “stagiaires” que fan una estada a la capital europea.

I encara, abans d’ahir, la UE va prendre una transcendent decisió que té Brussel·les com a escenari. Per primera vegada, s’ha acceptat l’ús oficial de la llengua catalana a les institucions comunitàries. És una fita històrica, que, si bé no ofereix la plena oficialitat a la nostra llengua, li dóna un reconeixement jurídic a nivell comunitari i permet l’ús del català en les relacions dels ciutadans amb les institucions europees, en les sessions plenàries de les institucions i en la publicació de les lleis comunitàries. Tot un pas endavant, tenint present la difícil situació que està vivint la Unió, el fet que el català no sigui llengua de Tractat i el seu nul reconeixement en les institucions de l’Estat espanyol. És impresentable que, mentre Brussel·les accepta l’ús oficial del català, al Congrés espanyol, ens prenguin la paraula per enraonar en la nostra llengua. El camí cap a la plena oficialitat del català a la Unió ja s’ha iniciat. Ara caldrà esperar la propera reforma dels Tractats per a introduir-hi la nostra llengua i així poder aspirar a la plena oficialitat. La primera ocasió serà la integració de Romania i Bulgària el 2007, quan necessitaran el vist-i-plau dels 25 per a fer oficials i de Tractat les seves respectives llengües.

En resum, la projecció exterior de Catalunya ha viscut tres jornades d’allò més intenses.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent