Josep Bargalló

Fa uns mesos vaig tenir una llarga trobada, a Falset, amb gent del sector del vi. Viticultors, cellers cooperatius, embotelladors, comercialitzadors, totes les branques de la producció, però també les denominacions d’origen del Priorat i del Montsant, personal de l’INCAVI, i professorat de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. L’objectiu de la trobada era conèixer, de primera mà, els problemes i preocupacions del sector, en un sentit ampli, i també donar a conèixer algunes iniciatives del Govern que l’afecten.

Des del Govern creiem que cal fer una aposta important pel sector del vi, en un sentit molt obert. No es tracta només d’un sector agrari –i això sol seria important- sinó d’una aposta territorial. En aquest cas centrada al Priorat, on ens trobàvem, però amb força elements aplicables al conjunt del país. Una aposta territorial que vol integrar la investigació, el turisme, el patrimoni cultural, i, en definitiva, ser un motor de desenvolupament sostenible.

És des d’aquest plantejament que el Govern ha donat suport explícit i constant al projecte de Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica, que impulsa la Universitat Rovira i Virgili, amb la voluntat de generar un pol de coneixement que incorpori valor afegit al sector –a tot el sector, més enllà del Priorat- i permeti augmentar la qualitat del vi produït a Catalunya. Aquesta iniciativa s’inscriu en un projecte més ambiciós de recerca i desenvolupament, que integri l’IRTA, l’INCAVI, les universitats, i el conjunt del sector. Catalunya té un extraordinari potencial enològic, que cal afavorir.

També estem potenciant el desenvolupament de l’enoturisme, com una especialització del turisme rural. La conservació i rehabilitació d’elements com Scala Dei o els cellers modernistes de César Martinell, juntament amb el paisatge del vi, i una bona infraestructura turística, ben lligats, fan que, a partir del món del vi, s’engeguin vies de desenvolupament. Aquestes accions, però, demanen molts esforços des de tot arreu: la protecció del paisatge, mitjançant la Carta del paisatge del Priorat, en marxa des del Consell Comarcal –i a través de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada l’any passat pel Parlament- o l’ordenació del sector del turisme rural, que du a terme el Departament de Comerç, Turisme i Consum.

Hi ha, doncs, un important esforç del Govern, de les administracions locals, del món universitari, i de bona part de la societat civil, perquè això tiri endavant. Un esforç, però, que sembla que no és del tot compartit. Si des del Govern ens hem plantejat una acció integrada en matèria estrictament vitivinícola, de recerca, comercial, turística, patrimonial, ara ens trobem que perilla la part de suport científic al sector. La possible supressió de la llicenciatura en Enologia, impartida per la Universitat Rovira i Virgili, suposa deixar el sector en inferioritat de condicions per a competir internacionalment, i una desconsideració envers uns estudis que, en el poc temps que porten en marxa, han demostrat sobradament la seva capacitat i la bona inserció laboral. El sector demana bons professionals, formats, i capacitat de recerca i investigació per a poder millorar, i la llicenciatura és una garantia d’això, tant per al sector com de cara enfora.

Des del Govern insistirem en el respecte a l’autonomia universitària per a programar els estudis que cregui més adequats al seu entorn, perquè no creiem en la uniformitat. No acceptem que, amb l’excusa de l’adaptació a l’espai universitari europeu –que és tota una altra cosa-, es redueixi la universitat a una expenedora de títols prefabricats. Les universitats s’han d’adaptar al seu entorn, i han de donar resposta a les necessitats de la societat. A Catalunya, una d’aquestes necessitats –i no un caprici- es diu enologia, i la universitat Rovira i Virgili ha respost bé. No deixarem que s’estronqui aquesta resposta.

(Publicat a Diari de Tarragona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent