Darrerament s'han alçat veus en defensa de la família, no en contra de cap opció -segons diuen- però sí, en defensa de la família. I a quina família volen defensar? Les forces polítiques conservadores s'apoderen del concepte família i el fan seu, modelant-lo tal com volen que sigui, disposant com ha de ser una família. Tenen el seu dret a entendre i a formar una família seguint els seus propis principis i idees. Ara bé, el que no és tan raonable és que pretenguin evitar que els altres puguin fer el mateix. La família és un vincle afectiu i estable entre persones, un espai de desenvolupament personal, especialment per als infants. Família matrimonial, de fet, monoparental, nombrosa, homoparentals, etc. En definitiva, famílies. Gaudim d'una societat diversa en cultura, en persones, en idees i també en formes d'organització familiar, i això ens enriqueix i ens permet que cadascú pugui optar per aquella manera de viure que, sense afectar els drets dels altres, el fa més feliç. A ningú li pot fer mal que altres persones que conviuen i que tenen un projecte de vida en comú puguin rebre un reconeixement legal de la seva situació.

Per això les reserves que es mostren envers al dret a l'adopció i el dret de contraure matrimoni per part de les parelles de gais i lesbianes fomenten la discriminació i posen en qüestió l'homosexualitat. Quan ens pregunten: com tens la família?, ens pregunten sobre la nostra gent, sobre la gent que ens importa, perquè això és la família. I la nostra societat accepta majoritàriament la diversitat familiar i això no és, com ens han acusat, caspa de l'època /hippy/, sinó una realitat del segle XXI que algunes persones no volen veure, i mantenen posicions immobilistes i que pretenen simplement limitar el dret dels altres a viure i estimar com creuen. Fem nostra també la família, les famílies. Reivindiquem-la per a nosaltres, sense permetre que ningú pugui fer campanya en defensa dels seus interessos usant com a bandera una institució que no els és pròpia sinó patrimoni comú de tots i totes.