Diversos estudis recollits al Llibre blanc de la gent gran amb dependència, publicat l'any 2002, posen en relleu que al voltant d'un 15% de la població catalana més gran de 65 anys té dependència a l'hora de realitzar les activitats bàsiques de la vida diària relacionades amb la cura personal i la mobilitat. El grau de dependència s'incrementa fins al 20%-21% si tenim en compte la dependència per dur a terme les activitats considerades com a instrumentals, és a dir aquelles activitats que permeten adaptar-se a l'entorn i mantenir relació amb la comunitat.

Així mateix, l'enquesta de salut del 2001 indica que el 7,4% de la població de més de 65 anys que viu a casa té problemes de dependència greu.

La dependència que afecta bona part de la gent gran és, doncs, un repte cada cop més gran en un país com Catalunya, on hi ha un 17,5% de persones de 65 anys o més i un 7,8% de persones majors de 75 anys.

L'informe que el Síndic de Greuges va presentar el mes de març passat al Parlament sobre la gent gran dependent descrivia la situació amb molta precisió. El Síndic deia així: "Les persones grans dependents, que pertanyen a un col·lectiu que, com ja hem dit, és nombrós i creixent, tenen un alt risc de veure vulnerats alguns dels seus drets, risc derivat de la fragilitat física en què la vellesa els situa. Aquestes circumstàncies justifiquen la importància i també la urgència d'analitzar la seva situació i efectuar pronòstics sobre l'eventual evolució que viuran en el nostre país. [...] Es tracta de transmetre al conjunt de la societat -i a aquells que, com vostès, tenen la responsabilitat de regir-la- que adoptar mesures en relació amb la gent gran dependent és urgent. Però que és particularment important que -en la mesura que es pugui- es faci en el marc d'un pla global, prou coherent com per usar òptimament uns recursos necessàriament limitats".

Quina situació tenim ara per ara? El nostre sistema d'atenció a la gent gran amb dependència disposa d'una xarxa de serveis sanitària, social i sociosanitària àmplia i implantada en bona part del país amb la participació del món local i d'entitats proveïdores de serveis. Catalunya té un teixit social ampli i organitzacions professionals i societats científiques consolidades; té, a més, experiència en innovació en sistemes de qualitat, de gestió i de pagament públics i m'atreviria a dir que consens sobre el model d'atenció a la dependència necessari.
Ara bé, tenim molts reptes plantejats: el nostre sistema de serveis socials no garanteix drets, ni la coordinació entre salut i serveis socials és encara suficient, com tampoc no ho són els recursos comunitaris com l'atenció domiciliària, ni la planificació i la gestió amb base territorial ni l'avaluació de programes i la investigació i la recerca en aquest camp.

Per això cal implantar un sistema de protecció a la dependència que faci possible afrontar aquests reptes des de la globalitat, des de la garantia de l'equitat, l'accés i la qualitat dels serveis i que doni suport als cuidadors informals i a les famílies. Hem d'impulsar una fórmula d'organització de l'administració de la Generalitat de Catalunya que tingui la capacitat per articular aquest nou model, en els diferents àmbits territorials amb la participació dels diferents agents: família-proveïdors de serveis i les diferents administracions públiques, especialment l'administració local com a administració més propera a la ciutadania, de manera que s'aconsegueixi una acció protectora eficient i adaptada a cada realitat.

I des del govern tenim clares les eines bàsiques que posarem en funcionament entre aquest any i l'any vinent per afrontar aquests reptes: una nova llei de serveis socials (el document bàsic de la qual es presentarà pròximament), crear l'Agència Catalana de la Dependència en els pròxims mesos, impulsar i generalitzar un programa implantat en el territori que mantingui les persones grans que ho desitgin en el seu entorn social i afectiu habitual i doni suport a les persones cuidadores. També farem créixer les places residencials i d'atenció diürna de manera equilibrada en el territori i impulsarem l'atenció domiciliària i un programa d'atenció a les persones grans en l'àmbit rural en cooperació amb les administracions locals.
Amb aquestes iniciatives contribuïm a millorar les condicions de vida del conjunt de les persones grans, sigui quin sigui el seu lloc de residència, i especialment d'aquelles persones amb dependència que necessiten ajuda per mantenir la seva qualitat de vida. Així aprofundim en el procés de la plena incorporació de la gent gran a la societat catalana com a ciutadanes i ciutadans en ple ús dels seus drets.

(Publicat al diari Avui)