Josep Bargalló

El Govern de Catalunya acaba d'aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració, que marca l'estratègia dels anys vinents en una matèria que interpel.la tota la societat catalana: la immigració i les seves conseqüències en l'estructuració social i les relacions interpersonals. En els cinc últims anys, a Catalunya hem rebut més de 600.000 persones. Som ja set milions de catalans i catalanes. Avui dia, les persones nascudes fora de la Unió Europea suposen més d'un 11% del total de la població catalana. El Govern ha elaborat un Pla de Ciutadania i Immigració que parteix del fet de reconèixer, de forma clara, que la immigració s'ha consolidat com un factor estructural que travessa totes les esferes de la vida pública. Tots els àmbits de la societat viuen de prop l'arribada i permanència de la nova població. La immigració afecta les polítiques educatives, sanitàries, de vivenda i serveis socials. També influeix en les relacions laborals, l'ocupació i la inserció laboral de les dones. Està modificant el consum i els hàbits culturals i lingüístics. La immigració és, doncs, un component indissociable de la nostra realitat. I ho continuarà sent en els pròxims anys. Aquests punts de partida ens porten a plantejar la ciutadania com un repte fonamental, entesa com l'assumpció, per part de tothom, de la necessitat de construir un espai únic de drets i deures. Catalunya es revela cada vegada més diversa i amb un sector de la població amb un estatus de nacionalitat estrangera. Per aquest motiu, però, no pot ser vulnerat cap dret. Tampoc el color de la pell, ni el cognom, ni les creences poden marcar el límit dels drets humans i socials. La convivència en la societat d'acollida requereix adaptar-se a unes pautes de civisme, que si bé en la primera acollida han de ser explicades, després han de ser exigides.

Som en un punt crucial. L'arribada de nova població ens pot empènyer en dos sentits oposats. O aconseguim que els nous catalans siguin autosuficients, s'interessin per les coses que passen aquí, formin part de les associacions i de les institucions, exerceixin els seus drets i coneguin la llengua del país, o irremeiablement creixerà la fractura social i cultural. Els 10 anys vinents seran cabdals a l'hora de bastir els fonaments d'una nova cohesió social. Si els nous residents a Catalunya es troben amb entrebancs insuperables, si no aconsegueixen una feina digna, si, comptat i debatut, veuen que se'ls barra el pas al fet de ser ciutadans catalans, amb idèntics drets i deures que els altres, aleshores buscaran el suport en la xarxa més pròxima, recorrent a normes que els confereixin una identitat que altrament no poden aconseguir. Tanmateix, si la societat i la identitat catalanes saben acollir, i no excloure, i aprofiten l'enorme energia de la immigració, Catalunya podrà fer patent un cop més la seva capacitat integradora. El Pla de Ciutadania i Immigració inclou mesures concretes de millora de l'acollida: els mecanismes d'informació i formació serveixen per accelerar el procés d'autonomia de les noves persones residents. També inclou programes d'adequació de serveis públics, com educació, salut, habitatge, i serveis socials, i d'adequació dels professionals vinculats.

Es pretén perfeccionar l'accés a la informació de serveis i les convocatòries públiques; es vol fomentar la igualtat de tracte i oferir el camí a la denúncia si algú és objecte de discriminació. S'incentiva la participació i la presència en l'esfera pública de catalans nascuts fora del país; es vol aplicar polítiques que gestionin el pluralisme cultural i la laïcitat de la societat catalana. I s'encoratja el coneixement i l'ús del català com a llengua que esborra etiquetes d'origen i que dóna oportunitats. El pla posa en un lloc central les dones, claus en els processos d'integració i que, malgrat això, es troben subjectes a una discriminació més gran. I també posa en un lloc destacat el jovent, amb programes per millorar-ne l'acollida educativa, la inserció laboral i la participació en activitats esportives i d'oci. La sensació que molts ciutadans tenen és que la nova realitat ha superat la capacitat d'actuació de les administracions. Ja és hora que canviem el rumb i demostrem que podem, si totes les administracions es coordinen, aportar solucions millors. En immigració els poders públics no podem actuar de forma descoordinada. Per això aquest pla posa l'èmfasi en la creació d'espais de trobada. El perill més gran és la indiferència. Les experiències dels nostres veïns europeus, i Holanda en seria un exemple paradigmàtic, ens ratifiquen que la integració no s'aconsegueix amb mesures superficials, sinó que suposa la implicació de tota la societat. La immigració aporta grans beneficis, però requereix també un cert esforç. La realitat ens demana que reflexionem i que actuem. Hem d'avançar en el reconeixement d'un mateix a través de l'altre.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent