Joan Puigcercós

Quan des de Catalunya es posa peu a l´accelerador i s´inicia el procés de reformes institucionals, un exèrcit d´alts funcionaris de l´Estat es posa en guàrdia. Cada cop que un partit català exigeix allò que és de Catalunya i dels seus ciutadans, com el control dels aeroports o dels ports, comença una mena de soroll de sabres centralista. Només cal que el president català acordi amb l´espanyol el trasllat de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de Madrid a Barcelona perquè el sergent Bustelo faci un pronunciamiento. I és que els Ibarra, Bono, Chavez són una mena d´ONG, amb perdó, al costat de tota la plèiade d´alts funcionaris de l´Estat, que cada dia des de fa més de 300 anys i generació rere generació, prenen decisions, fan negocis, contractes, convenis, subvencionen, creen noves empreses públiques, adjudiquen,..., simplement manen. No en va hi ha més d´un centenar de milers de persones que la seva vida és això, manar i administrar diner i recursos públics i el que és pitjor: convertir la seva experiència com a servidor i coneixedor de la res pública en fons de negoci i oferir-se al sector privat quan toqui a un bon preu.

Tot això es posa en qüestió quan des de la perifèria se´ls vol treure poder i «negoci»: Cas de Catalunya quan demana els aeroports o que el TSJC sigui la darrera instància judicial per sota del Tribunal Constitucional. Aleshores els afectats -directors i personal d´AENA a Madrid, magistrats de Tribunal Suprem...- es mobilitzen per defensar els seus privilegis. Aquest, doncs, són el principal obstacle del Nou Estatut de Catalunya. Cal saber-ho, recordar-ho i desemmascarar-los.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent