Marina Llansana

Les declaracions esgarrifoses, fa només dos dies, del tinent general de l’exèrcit, José Mena, ens permeten reflexionar entorn d’una sèrie de qüestions d’estricta actualitat política. D’entrada, estic completament convençuda que en cap democràcia mínimament avançada hi ha aquesta confusió de poders que ha imperat durant anys a l’Estat Espanyol i en funció de la qual representants dels poders judicials, financers, eclesiàstics, mediàtics i fins i tot militars expressen opinions polítiques amb total lleugeresa. Així, hem vist com una bona colla de representants d’institucions espanyoles diverses s’han anat prenent el relleu els darrers mesos per desacreditar l’Estatut, burlar-se del seu contingut, amenaçar aquells que l’hem fet i –en això coincideixen tots- assegurar amb una contundència esparverant que el text que hem aprovat al Parlament de Catalunya és inconstitucional. Quan encara és hora que es demostri ni un sol punt d’inconstitucionalitat de l’Estatut, em pregunto: quina mena de país és aquest en que tothom, fins i tot un seleccionador de futbol, s’atribueix la capacitat d’interpretar la Constitució? La Constitució Espanyola l’interpreta el Tribunal Constitucional i els Governs, no l’exèrcit. I els representants de l’exèrcit ja haurien de saber, a aquestes alçades, que el poder militar en democràcia està sotmès al poder polític, i no pas a l’inrevés.
Ho haurien de saber els militars i ho haurien de saber els dirigents del Partit Popular, que els va faltar temps d’aplaudir les paraules del tinent general. No és la primera vegada que el PP dóna cobertura ideològica a actituds a antidemocràtiques com aquesta. És més, en bona part és el seu mateix entorn qui les instiga. Perquè és evident que l’estat d’opinió a les casernes no es crea per casualitat; darrere hi ha el pòsit que van deixant certs mitjans de comunicació amb mentides, desqualificacions, declaracions incendiàries i insults contra Catalunya, els catalans, la llengua catalana, i qualsevol cosa que faci tuf de català. Un missatge d’odi que va arribant, de mica en mica, en aquells sectors més retrògrades de l’Estat i que gairebé sempre prové del PP i del seu entorn mediàtic.
Si n’hem d’extreure dues lectures positives del rebombori ocasionat per la proclama militar, la primera és, sense cap mena de dubte, la reacció ràpida i contundent del Govern espanyol, anunciant el cessament del tinent general que serà fet efectiu ben aviat. Esperem que aquesta contundència tingui continuïtat i serveixi al PSOE, no pas d’argument per arronsar-se i practicar retallades, sinó perquè obri els ulls i s’adoni que no pot aprovar l’Estatut jugant al costat d’aquells que qüestionen l’essència de la democràcia.
I en segon lloc, n’hem d’extreure una lliçó que per ERC és fonamental: la necessitat urgent de reformar la Constitució Espanyola, precisament perquè conté articles que, en ple segle XXI denoten una baixíssima qualitat democràtica. Un exemple esfereïdor és, precisament, l’article que va invocar José Mena fa tot just dos dies: l’article 8è, que preveu la intervenció de les forces armades per garantir la unitat territorial d’Espanya. És evident que aquest article qüestiona aspectes fonamentals de la democràcia i això, per tant, facilita que se’n facin interpretacions antidemocràtiques com aquesta.
La reforma de la Constitució, doncs, ha esdevingut ara ja una urgència. I més tenint en compte que darrerament la Carta Magna és en boca de tothom, i que generalment aquells que la invoquen ho fan com a escut protector de les essències pàtries espanyoles. S’hi atrinxeren per justificar la seva identitat i negar la nostra. I així és com es converteix en un mur, un obstacle per al canvi i per a la modernitat democràtica.
ERC ja ha presentat públicament una proposta de reforma de la Carta Magna que ens permeti avançar cap a un model federal d’Estat, que reconegui el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic. Al nostre entendre, seria una llàstima que, un cop obert el meló de la reforma constitucional, no l’aprofitéssim per avançar en el respecte a la diversitat i en la qualitat democràtica. Seria una llàstima que iniciéssim els tràmits de reforma per fer-hi només retocs de maquillatge per garantir la qüestió successòria, per exemple, i deixar-ho tot tal com estava. Seria una llàstima que el President del Govern espanyol mostrés tanta sensibilitat pels problemes reials i no tan poca pels problemes reals dels seus conciutadans, molts dels quals es podrien resoldre amb una interpretació molt més oberta i moderna de la Constitució. Seria una llàstima que el discurs federalista del PSOE quedés només en això: discurs, i es desaprofités l’oportunitat d’avançar cap a un veritable model d’Estat federal. Sense una reforma real de la Constitució, mentre existeixin articles que contemplen l’ús de les armes per garantir la indissoluble unitat d’Espanya, seguiran existint aquells que ens amenacen de treure els tancs al carrer en contra de les legítimes aspiracions democràtiques dels catalans.

(Publicat a diari El Mundo)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent