Joan Puigcercós

Al cartell d’Esquerra de les darreres eleccions espanyoles s’hi llegia “Parlant la gent s’entén”. Hem demostrat amb escreix que la defensa del diàleg és més que una marca, és un fet, i seguirem apostant-hi aquí, a Madrid i on calgui. Entenc doncs, que els contactes entre el president espanyol i el lehendakari o el principal líder de l’oposició haurien de ser un gest normal en democràcia. De fet, espero que escenifiquin l’enterrament definitiu de la incomunicació entre representants electes que va institucionalitzar José María Aznar.

Parlar és bo i si a més a més l’afer a tractar és tant important com el dèficit fiscal català o les reformes estatutàries necessàries per corregir les mancances que ens atenallen des del 78, benvingut sigui el diàleg que calgui, per nosaltres no quedarà. Ara bé, cap català o catalana entendria que un senyor de Galícia modifiqués una decisió del Parlament que compta amb el respecte anunciat del president espanyol. Ell entén que es tracta d’una decisió sobirana de Catalunya i és bo que li ho expliqui al principal líder de l’oposició. De fet, és normal comptar amb els partits de l’oposició pels grans temes competència d’un govern i fins i tot pactar-hi quan parlem de grans afers com, per exemple, a Catalunya ho és la llei electoral. Nosaltres però volem ser coherents i seguir apostant per veritables polítiques d’esquerres. És per això que entenem que no hi ha lloc per pactes parlamentaris estables amb el PP i així ho vam fer constar a l’Acord del Tinell, el compromís públic del Govern amb Catalunya.

(Publicat al diari El Periódico)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent