Joan Ridao

Habemus papam. Llegeixo en els diaris que el Financial Times critica la "política parroquial" que es fa a Catalunya. El prestigiós i influent rotatiu britànic creu que les transformacions de la nostra societat a partir de fenòmens com la immigració o les conseqüències negatives de la globalització, han rebut per tota resposta la demanda d'un nou Estatut per reclamar "més independència financera respecte del govern central" en lloc de preocupar-nos de la relació amb el món. És clar que això ho diu segurament un corresponsal des del campanar de Madrid, on acostumen a mirar-se el món com si no hagués passat res des de Felip II, convençuts com estan que al seu voltant no hi ha res més que una nació i una sola llengua. Però fem de la necessitat virtut... Fins i tot, la premsa més prestigiosa en el panorama internacional comença a ensumar canvis a Catalunya i en el model d'Estat. S'adona, a més, que després de les eleccions basques, els moviments d'avenç nacional en aquell país comencen a ser viables si es plantegen com a objectius col·lectius que impliquin la majoria de la societat. Si les pròximes eleccions a Galícia porten una nova derrota de la dreta espanyolista, tot plegat menarà el PSOE a un escenari que l'obligarà a entendre's o amb les esquerres nacionals o amb el nacionalisme democràtic.

Anem a pams. D'entrada, a Catalunya la Ponència que elabora el nou Estatut té previst culminar els treballs en primera lectura d'aquí a poc. Al marge de les diferències en una vintena de qüestions més o menys transcendents, es comença a entreveure -això sí- els desacords entorn al model d'Estat. Caldran encara molts esforços per conciliar les posicions dels partidaris de certes reformes dels elements nuclears del model d'Estat -a partir de més i millors competències o un millor finançament en el marc d'un federalisme cooperatiu i multilateral- i els que defensem, ni que sigui instrumentalment, una perspectiva més ambiciosa, des del federalisme plurinacional, que consagri un model de relacions bilateral amb l'Estat, més poder polític, un finançament més just i el reconeixement d'aspectes simbòlics, culturals i lingüístics diferenciats. No cal dir que aquest tipus d'asimetria ha estat absent del constitucionalisme espanyol tradicional, més inclinat a afavorir les majories estatals que a les minories nacionals, a diferència dels Estats autènticament compostos com Bèlgica i Suïssa. Així doncs, Estat federal o relació bilateral, aquesta és la qüestió. Caldrà esperar per veure si es compleix la promesa de Zapatero de no fer Estatuts fotocopiats i acabar acceptant les realitats diverses tant en aspectes d'identitat comunitària com en els socials, amb la capacitat de fer polítiques pròpies en immigració, educació o mitjans de comunicació.

Al País Basc, acaben d'enterrar la llei de partits. Els seus promotors han acabat aconseguint l'efecte contrari al que pretenien: enfortir l'esquerra abertzale. Cap llei no ha pogut silenciar ni deixar orfe de referent el 13% dels bascos. Amb tot, les urnes obliguen a reformular el pla Ibarretxe, elaborat en un context de persecució asfixiant per part de la dreta espanyolista del PP. Ara s'obre un escenari de diàleg per acabar amb la violència i aparcar el frontisme paralitzador, que no ha fet res més que enquistar els respectius espais del basquisme i l'espanyolisme sense substancials avenços cap a un nou marc polític i cap a la incorporació de nous sectors socials al projecte nacional com ha passat a Catalunya des de la formació del govern catalanista i d'esquerres o des de l'impuls d'un acord nacional per un nou Estatut i finançament, la via catalana. Els comicis del juny a Galícia poden portar una nova ensulsiada del panorama polític en una de les nacions de l'Estat. L'alternativa en cas de derrota del PP no és una altra que una aliança entre el PSdeG i el BNG. Tot plegat situa el PSOE davant la responsabilitat històrica d'apostar per un Estat federal autènticament plurinacional, que superi l'actual marc constitucional. Ara toca als federals passar de la retòrica als fets. S'obren noves possibilitats al conjunt de l'Estat. Si la primera transició ens va portar la democràcia, la segona ens ha de portar la plurinacionalitat.

(Article publicat al diari Avui)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent