Joan Puigcercós

Durant molts anys hi ha hagut una desconsideració cap a la premsa esportiva i els seus professionals. Mai he entès a què venien tantes gràcies i conyes quan els més venuts i gairebé segur que els més llegits són aquests diaris i segurament l´única lectura de molts ciutadans. Potser el que més ha estat ridiculitzat d´aquesta especialitat mediàtica ha estat la rumorologia i la propagació de notícies poc contrastades durant els dies que van de partit a partit i sobretot fora de la temporada futbolística. Ara, però, assistim a una nova situació en què la premsa generalista i especialment la gràfica i la digital abusa d´aquest estil tan blasmat. No només hi té a veure la proliferació dels confidencials de la xarxa, sinó que els mateixos diaris de tota la vida s´han apuntat a aquesta tècnica. Allà on la premsa esportiva parla de possibles fitxatges la política parla de pactes i acords contra natura, allí on l´esportiva obra un serial sobre el darrer arbitratge la «seriosa» s´allarga i es recrea sobre els errors d´alguns polítics. Però segurament el paradís de tot això és la capital del regne, on les portades són pura invenció i el rumor s´eleva a la categoria de primícia. Es preguntava l´escriptor gallec Suso del Toro en un recent article: «Quina culpa tenen el madrilenys de tan diari extremista?». Potser sí que a aquest pas a Madrid no més podran llegir l´As i el Marca i a sobre guanyant la lliga el Barça. La premsa més dretana de Madrid, és a dir, tres quartes parts de la premsa gràfica, sense comptar emissores episcopals, és un exemple de males pràctiques alimentades per un exèrcit de confidents que acaben convertint les falornies en veritats oficials. L´exemple més sagnat és l´intent de fer creure que l´atemptat de l´11-M és fruit d´una conspiració del govern del Marroc i de l´esquerra espanyola per fer caure el govern del PP. Aquest pas el fitxatge de Ronaldo pel Barça és ja una realitat.

(Publicat al Diari de Girona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent