Bernat Joan

Fa un parell de dies comentava amb en Carles Torner, coordinador de l’àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull (l’òrgan intergovernamental que se n’encarrega de la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, participat per institucions de tot el domini lingüístic català), em comentava que l’augment de traduccions d’obres literàries en català a d’altres llengües no ha cessat des de la Fira de Frankfurt 2008. En aquella ocasió, la Literatura catalana va ser la convidada d’honor. Era la primera vegada que es convidava a la fira del llibre més important del món una literatura d’una nació sense estat. Frankfurt va ser un èxit per a la literatura catalana. Però no per la projecció que va suposar durant el temps estricte que va durar la fira, que ja fóra prou interessant, sinó per les conseqüències posteriors. Abans la literatura catalana es trobava lluny dels estàndards previsibles a l’hora de traduir obres a d’altres llengües, senzillament perquè era desconeguda arreu del món. Després de Frankfurt les traduccions es disparen perquè tothom sap que existeix la literatura catalana i en té la informació mínima necessària.

Torner considera que el fenomen de ser la literatura convidada d’honor a Frankfurt ha tengut unes consqüències diferents per a la literatura catalana que per a la resta de literatures convidades: per a les de nacions amb estat propi, la presència destacada a la Fira de Frankfurt suposa un augment temporal de traduccions, però, passats un parell d’anys, es retornen als estàndards anteriors. Per a la literatura catalana, el fenomen ha estat diferent: Frankfurt va suposar una pujada de les traduccions, però aquest augment no ha cessat des de la celebració de la Fira fins avui mateix.

Record que, en el seu moment, els nostres adversaris (i àdhuc enemics), aquells que voldrien que la cultura catalana fos només una peculiaritat regional dins Espanya i poca cosa més, varen ser molt crítics amb el pressupost que les institucions catalanes (i de la resta del domini lingüístic) dedicaren a la Fira del Llibre de Frankfurt. Superada la patètica controvèrsia sobre si s’hi havia de portar només la literatura escrita en català o si hi havíem de dur també la feta en espanyol als Països Catalans, hi havia una santa indignació en relació a les despeses que participar en la fira suposava per als contribuents de Catalunya, de les Illes Balears i de la resta del domini lingüístic.

Enguany la llengua catalana ha estat la convidada d’honor a Expolangues, a París. Es tracta de la fira més important que es fa a Europa al voltant de l’ensenyament de les llengües. El català ha estat la llengua convidada entre el xinès i el turc. No està malament! L’esdeveniment també ha servit perquè a França es tengui un coneixement relativament bo sobre què és i què representa la llengua catalana. La pròpia fira Expolangues va pagar més de cinc-cents anuncis a la televisió francesa, i París era ple d’anuncis (al metro, als opis del carrer, pertot arreu) sobre la Fira i sobre el fet que el català hi era la llengua convidada d’honor d’enguany (a més a més, s’hi exposava el mapa del domini lingüístic i potser molts francesos descobrien que el català es parla també en una petita part de l’Estat francès).

Escric aquestes ratlles des de Bogotà, on és a punt de celebrar-se el XII Festival Iberoamericà de Teatre. Enguany han convidat el teatre català perquè s’exhibeixi en aquesta ciutat de l’Amèrica Llatina. Al voltant de l’esdeveniments, el Ministeri de Cultura de Colòmbia i diverses universitats organitzen jornades, conferències i actes al voltant de la llengua catalana, de la literatura catalana, del teatre català. Es tracta d’una nova ocasió per donar a conèixer la nostra llengua i la nostra producció cultural a l’exterior.

Estam assistint a una nova allau de crítiques contra el govern de Catalunya perquè el departament de la Vicepresidència ha decidit formar un cos de funcionaris catalans experts en política exterior. Les crítiques provenen, naturalment, amb disfressa o sense, d’aquells que voldrien que la nació catalana no tengués cap projecció a l’exterior, si no fos a través de les ambaixades i dels consulats d’Espanya. Avui, emperò, la realitat està desbordant qualsevol ficció política, i nosaltres ens començam a posicionar al món sense intermediaris.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent