Bernat Joan

Claríssimament, Euskadi i el Principat de Catalunya duen la davantera pel que fa a les reformes estatutàries. Euskadi, a través del Pla que ha presentat el govern basc per al futur d'aquest país, planteja les coses des d'una perspectiva clarament sobiranista, encara que allò que ara es proposa directament no sigui la independència, sinó una mena d'estat lliure associat amb Espanya. El fonament del pla del govern basc és que qui ha de decidir sobre Euskadi han de ser els bascos. Aquest principi posa frenètics els nacionalistes espanyols de dretes i posa a prova, així mateix, els d'esquerres (que no han acabat de pair que, entre Espanya i Euskadi, s'hi puga produir una relació de tipus bilateral.

Al Principat de Catalunya les coses, com ja va ocórrer en el procés d'aprovació dels estatuts d'autonomia, durant la transició, van més endarrerides, i els plantejaments són menys clars. De moment, no es planteja una relació bilateral amb l'Estat, però sí que es contemplen alguns avanços fonamentals: que Catalunya compti amb una agència tributària pròpia (partint del principi elemental que els impostos dels catalans són dels catalans), que se vagi reduint paulatinament la quota de solidaritat amb les regions més deprimides d'Espanya (que, seguint la via actual del subsidi, continuaran indefinidament sent deprimides), que el català siga una llengua de coneixement obligatori (i no estrictament deixat a la bona voluntat de cada individu), que el país siga definit com a "nació" (per deixar-ne clar el caràcter nacional, tot i que s'ha de fer una giratomba perquè quedi ben clar que Catalunya principat no és tota la nació, sinó una part d'una nació més extensa que són els Països Catalans), que es pugui realitzar una reorganització territorial i canviar la llei electoral, etc.

A les illes Balears també hi ha plantejat un procés de reforma de l'estatut de segona regional que patim. Què necessitaríem, a les illes Balears i Pitiüses, perquè el nostre estatut fos mínimament "d'autonomia"? En primer lloc, també ens caldria (probablement més que a cap altra comunitat) canviar radicalment el sistema de finançament. Des d'Esquerra Republicana duim proposant durant una dècada sencera el model de Concert econòmic, que tan bé funciona al País Basc i a Navarra. Si assolir un concert econòmic és tabú, aleshores li podem canviar el rètol. Amb una Agència tributària pròpia, amb l'assumpció del principi que els nostres impostos són nostres, i amb una reducció paulatina de la quota de solidaritat pens que també ens podríem conformar. En qualsevol cas, el REB ha quedat obsolet abans d'haver-se aplicat. I això, a fi de comptes, no deixa de ser un autèntic drama.

Pel que fa a l'ordre cultural, s'hauria d'aconseguir també la plena oficialitat de la llengua catalana, és a dir, que fos exactament igual d'obligatòria o de no obligatòria que ho és l'altra llengua oficial, l'espanyol (dit espanyol a tot el món i a les Balears presentat sota el rètol de "castellà"; permeteu-me l'afegitó: no hi ha cap cabina de traducció que posi "castellà", al Parlament europeu). En l'intent d'aconseguir aquesta millora, dins el comitè d'experts, en Tomeu Colom i n'Ignasi Ribas s'hi han quedat completament sols. Dos vots perquè el coneixement del català sigui obligatori; nou perquè la cosa continuï com fins ara.

Seria necessari, així mateix, redissenyar les nostres relacions amb el País Valencià i amb el Principat de Catalunya. Si existeix una regió euromediterrània claríssima, si els nostres intercanvis econòmics, culturals, etc, són fonamentalment entre les nostres tres comunitats autònomes, si compartim llengua i Història, si fins i tot les petites i mitjanes empreses dels tres països han fet una coordinadora comuna, no puc entendre com això -que constitueix una evidència per a tothom- no té una traducció política immediata.

Amb alguns retocs d'aquestes característiques, el nostre estatut seria una mica més "autonòmic". Molt em tem, emperò, que l'ambició màxima dels nostres legisladors està, ara mateix, molt per sota de les necessitats mínimes del nostre poble.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent