Miquel Pueyo

Fa unes setmanes que ha començat la temporada de les propostes electorals. N’hi ha que són legítimes, engrescadores, alternatives… i contribueixen a definir l’oferta ideològica de cada formació política. N’hi ha d’altres, però, que fan un cert tuf de suggeriment maliciós, de proposició ideada amb la intenció de pescar en les pors de l’electorat i de reforçar els tòpics sobre les quals se sustenten.

Per començar, s’ha posat sobre la taula una proposta de llei de responsabilitat penal dels menors que permetria realitzar intervencions penals sobre infants de menys de 14 anys. O sia, sobre aquests nois i noies de 12 o 13 anys que en el pitjor dels casos i segons les estadístiques, « delinqueixen » baixant-se pel·lícules i cançons d’Internet, amb independència del fet que únicament un nen de 13 anys estigui implicat en un delicte de sang.

¿Recordem quins altres “greus problemes” de la societat espanyola han estat objecte de propostes de control i regulació urgent? Un cop més –ja que el “problema” català dóna molt de joc– la dramàtica imposició del català a les escoles de Catalunya, on l’extraordinària xifra de 21 famílies (sobre un total de més d’un milió de nens i nenes en edat escolar) ha sol·licitat escolaritzar els seus fills en castellà. ¿Una altra qüestió a la qual calgui fer front amb urgència i sense contemplacions? Sí, la preocupant extensió d’hàbits i costums aliens a la cultural occidental, com ara l’ablació genital, la imposició del vel o la poligàmia. ¿Quants casos s’han produït realment en tota Espanya, entre aquest milió de ciutadans i ciutadanes d’origen musulmà que hi viuen? Doncs exactament tres conflictes pel tema del vel, sis denúncies per ablació i vuit per poligàmia, al llarg de tot l’any 2007.

El fet que la realitat desmenteixi la urgència i la gravetat dels tres problemes esmentats no desmereix en res el mèrit dels que denuncien la gravetat d’aquests problemes. Al contrari. Les pors, com més fantàstiques i irreals es demostrin, més terribles ens semblen, si cauen en terra ben adobada i són convenientment regades. De fet, ¿oi que és d’això que es tracta?

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent