Joan Puigcercós

Dimarts, al Congrés es va guardar un minut de silenci per la mort del Papa Joan Pau II, el cap de l´Estat del Vaticà. Alguns diputats d´esquerres vam restar asseguts en silenci quan la resta de la cambra es va posar dempeus. El respecte cap a la figura del Cap de l´Església Catòlica i els seus milions de creients no està renyit amb la discrepància i sembla mentida que al segle XXI -i en un estat que es declara aconfessional- hi hagi qui vulgui emmordassar el dret d´expressió.

Respecte sí, submissió no. No som pocs els qui no estem d´acord amb la política que aquest Papa i la seva cúria han portat en matèria de llibertats i drets civils. L´església catòlica té tot el dret a expressar la seva doctrina sobre els seus creients però una altra cosa és voler interferir en la vida pública i en la llei que és per a tots. La legislació és per a creients i no creients catòlics, evangèlics, musulmans, jueus, ateus, agnòstics i totes les gammes intermitges i no és concebible que encara avui es vulgui tornar al model del nacionalcatolicisme. És més, com a català, no puc estar gens d´acord com Karol Wojtyla ha tractat Catalunya i la seva cultura i llengües amb un menyspreu absolut i una espanyolització creixent i progressiva de l´Església catalana, tradicionalment de base i que tant ha contribuït a la justícia social, l´educació i la lluita antifranquista. Dit amb tot el respecte, els temps en els quals el dictador era beneït pels alts dirigents de l´Església espanyola i la imposició de la religió era l´ordre del dia s´han acabat. Ara hem de saber gestionar la llibertat religiosa de tots i totes: els qui creuen i els que no i tot allò altre és nostàlgia d´un passat no democràtic que no tornarà.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent