Xavier Sàez

Avui, dimecres 21 de febrer, es celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, una jornada instituïda per la Unesco amb la voluntat de protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, al temps, preservar la diversitat cultural. La Conferència General, òrgan suprem de la Unesco, va reconèixer el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer vector de la identitat cultural. Per aquesta raó, la commemoració d’aquesta jornada forma part de les activitats que desenvolupem totes les ciutats que han estat, som i seran Capital de la Cultura Catalana.

A la ciutat de Lleida, a partir de les 19.30 al Cafè del Teatre, tenim una nova oportunitat per comprovar que a la nostra capital hi caben tots els colors de la pell i, per tant, ja hi són presents pràcticament totes les llengües del món, tal com desvetllà fa uns mesos un estudi realitzat per la delegació a Lleida d’Òmnium Cultural per encàrrec de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració. Aquest ambiciós estudi és una eina que ens permet un coneixement precís d’un dels factors claus en el fenomen de la immigració per tal d’afrontar polítiques d’integració i cohesió social ajustades a la realitat social de la Lleida del segle XXI.

La llengua és el mecanisme per excel·lència per vehicular una cultura i al mateix temps el canal a través del qual poder allargar els necessaris ponts de diàleg entre diferents maneres d’entendre el món. Aquí radica la importància de conèixer la profunda realitat lingüística de la ciutat, que potser és més plural del que pensàvem respecte de les diferents llengües que es poden sentir al carrer, però també una mica més optimista del que podríem esperar respecte del català com a llengua pròpia de tots els lleidatans i lleidatanes, hagin nascut aquí o no.

La immigració no és un fenomen nou, i menys a Lleida, que ha estat sempre terra de pas de cultures i civilitzacions que han deixat la seva empenta d’una manera o d'una altra. La darrera onada migratòria amb incidència en l’estructura social de la ciutat va ser la que es va iniciar als anys cinquanta, i que van protagonitzar persones vingudes de zones de la resta de l’Estat on els estralls de la postguerra feien impossible la subsistència.

A diferència de la situació actual, aquelles famílies que buscaven a la nostra ciutat el lloc ideal on arrelar i fer possibles els seus somnis de millora tenien el nostre mateix color de la pell i parlaven una llengua veïna que no ens era aliena. Ara, el gruix de la immigració té un altre color de pell, té llengües desconegudes i pràctiques socials i culturals que no se semblen gaire a les que practiquem des de segles a les nostres contrades.

Però aquesta és l'única diferència, ja que totes aquestes famílies de nous lleidatans i lleidatanes busquen, a la vora del Segre i a l'ombra de la Seu Vella, el lloc ideal on arrelar i fer realitat els seus somnis de millora. I Lleida, una ciutat que ha crescut de manera sostenible i fent seves les persones que anaven arribant, vol que tots aquests somnis de futur es puguin fer realitat en harmonia.

Com deia la setmana passada el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, a Catalunya el sentiment de pertinença està vinculat a la residència i a la voluntat de ser, no en funció de l’origen, i això és un gran avantatge, ja que aquí qui parla català ja és dels nostres, independentment del color de la seva pell o la creença que professi. I per descomptat, sense haver de renunciar a la llengua materna de cadascú de nosaltres i que avui ret l’homenatge de la nostra ciutat amb la lectura de la Declaració dels Drets Humans en més de trenta llengües diferents.

(Publicat a Bon Dia)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent