RSS youtube Twitter Facebook
Diumenge, 4 de setembre de 2005

Treballar per al consens

Josep Huguet
Josep Huguet

Ens trobem a la recta final per aprovar l´Estatut. És l´hora de completar una tasca que ja està àmpliament consensuada, l´èxit de la qual depèn de la voluntat política dels dos principals partits a Catalunya: CiU i PSC. L´encaix dels drets històrics i, principalment, l´aprovació de nous principis per al finançament autonòmic representen la clau de volta de l´acord. La proposta de finançament aprovada per majoria simple és la que pactàrem les tres forces polítiques que conformem el Govern de la Generalitat. Un text en el qual a CiU se li oferí de participar a la seva negociació inicial però que refusà. No és l'hora de realitzar campanyes a favor o en contra d'un model o d'un altre, sinó de consensuar un redactat el més potent possible que posi punt i final a l´agònica discriminació fiscal de Catalunya i ens doti de la màxima sobirania.

Com a polític, puc entendre que la temptació de CiU de figurar en solitari defensant una proposta estèticament més radical és molt gran, anticipant possibles rèdits electorals. Però diguem les coses pel seu nom: cap partit -ni CiU- està proposant l'aplicació del concert foral basc. Tots els partits coincidim en la necessitat (o la conveniència) d'introduir una quota de cooperació amb la resta de territoris de l'Estat, que implica necessàriament l'adopció d'una perspectiva de tipus federal.

Durant molts anys ERC ha estat defensant en solitari el concert econòmic quan aquesta proposta no estava precisament de moda. És precisament per aquest motiu que considerem que la proposta actual del tripartit la podem definir com a concert econòmic cooperatiu pel seu alt grau de bilateralitat: l´atribució d´impostos a l´Estat es vincula a la valoració dels serveis de l´Estat a través d´una comissió mixta bilateral. Avui en dia els nostres recursos estan cenyits a unes necessitats de finançament calculades a la baixa per l´Estat, herència funesta del cost efectiu dels serveis traspassats. Per primera vegada, també es pacta bilateralment la inversió de l´Estat a Catalunya, de manera que s´aproximi a la participació de Catalunya en generació de renda.

Es proposa un marc de regles clares, inexistents fins al moment, per determinar la cooperació de Catalunya amb la resta de territoris, de manera que Catalunya no pugui perdre posicions en renda per càpita a causa de la intervenció de l´Estat. Una proposta no tan sols garantista, sinó ambiciosa i de futur, que fixa un horitzó explícit de reducció del dèficit fiscal als estàndards europeus i d´aproximació de la capacitat financera resultant de l´aplicació del concert econòmic.

No oblidem que perpetuar l'actual model per no arribar a un acord no és avui dia una actitud conservadora, sinó mes aviat suïcida per permetre perllongar l'asfíxia de la nostra economia. Seria imperdonable que per estratègies partidistes haguéssim de renunciar a corregir el dèficit d´infraestructures, a augmentar la nostra sobirania fiscal i a reduir un dèficit fiscal que s'aproxima a la totalitat del pressupost de la Generalitat. Ara toca treballar pel consens.

Les declaracions polítiques d´aquests últims dies sobre els drets històrics i el blindatge de competències posen de manifest una voluntat de consens esperançadora sobre un dels altres aspectes clau. L´experiència recent ens demostra com la legislació estatal ha estat laminant sistemàticament les competències de la Generalitat. Una realitat dramàtica a la qual l´Acord del Tinell també volia posar-hi remei amb el «compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període del PP, així com els recursos interposats pel Govern de l´Estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya». Des de la redacció de l´Acord del Tinell el partit que governa l´Estat ha canviat, però la maquinària centralista continua funcionant, com mostren els nous conflictes de competències que han hagut d´afrontar la major part de conselleries.

(Publicat al Diari de Girona)

© 2012 Esquerra_Avís legal_Sobre el web