Bernat Joan

Els dies 11 i 12 de desembre varen tenir lloc a Dublín unes jornades de la Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística. En la seua intervenció a les jornades, un representant de la minoria suecòfona de Finlàndia es queixava d’una certa virulència contra els finesos que parlen suec als blogs d’Internet. Segons deia, emparats en l’anonimat, cada vegada hi ha més persones que es manifesten en contra de la pluralitat lingüística i que posen en dubte el model lingüístic de Finlàndia (bilingüe finès-suec). Reconeixia que rarament s’arribava a l’insult directe, i que no se solien traspassar unes determinades normes de cortesia, però s’hi veia, subjacent o explícita, una bona dosi d’hostilitat.

Finlàndia, òbviament, és un país civilitzat. Les jornades de la Xarxa em feien pensar, altra vegada, amb el llenguatge guerracivilista que s’usa entre nosaltres amb tota freqüència, molt especialment a l’empar de l’anonimat (ben igual que a Finlàndia). Faig l’exercici, ben senzill, d’anar a un blog relativament conegut a Eivissa, que té una línia d’opinió pròxima al PP (sector Delgado, certament), amb concessions a UPyD. Agaf només els comentaris a l’última entrada que apareix al blog a dia d’escriure aquest paper (22 de desembre), i mir, només en aquests últims comentaris (m’estalvii tota la resta, per tant), què hi ha de xenofòbia que fos susceptible de ser tengut en compte pel tribunal de La Haia si en comptes d’haver estat escrit per espanyols just fa quatre dies hagués estat escrit per serbis a principis dels anys norantes.

Vegem què diuen del catalanisme i dels catalanistes (en referència més explícita als catalanistes eivissencs, que són els referits a l’entrada). El catalanisme és “nazismo de nueva creación”. Els catalanistes “no tienen argumentos, ni historia, ni nada de nada: sólo ambición y odio”. Com que no tenim res, com que no tenim ni història ni res de res, se’ns pot atacar directament de manera insultant, sense que hom s’hagi de considerar per això “excluyente”: els eivissencs que defensam la nostra llengua, per exemple, som “nacionalistas catalufos”. L’insult directe potser no és tan preocupant, però la comparació amb el nazisme és d’una frivolitat, d’una manca d’humanitat, d’una manca de sensibilitat absoluta. Qui usa aquest tipus de comparacions fa allò que deia en Goebbels, cap de propaganda del Partit Nacionalsocialista alemany, que s’ha de fer amb l’enemic: carregar-te’l amb mentides, amb comparacions inadequades, amb el que faci falta, per tal de denigrar-lo. Entre els comentaristes que qualifiquen els catalanistes, emperò, n’hi ha de més benèvols, n’hi ha que es conformen qualificant-los de “fantasmas nacionalistas catalanistas”. Gràcies per la deferència.

Els no nacionalistes no excloents conviden una part dels eivissencs a anar-nos-en d’Eivissa. I ho fan d’una manera molt sistemàtica. Un servidor, de Sant Jordi de ses Salines, si és “catalanista”, rebrà consells com aquest: “Te recomiendo que te vayas a vivir a BCN que allí atan a los catalanistas con longanizas” (recordem l’equivalència de la dita en castellà estàndard: catalanistas=perros). M’engeguen i, indirectament, em tracten de ca (insult aplicat en ben determinades circumstàncies històriques, en contextos de xenofòbia pura i dura). I, encara, algú es demana: “¿qué problema tienes con irte a Catalanyyyya, aayyy, ayyyy...?”. Potser ens n’hem d’anar perquè nosaltres, que contribuïm com ningú altri a les arques de l’Estat espanyol som uns lladres que promovem “el saqueo de Baleares y de España entera”.

Com feien els nazis amb els jueus, ens acusen de ser botxins en lloc de víctimes de la Història: “os encanta haceros la víctima, cuando precisamente la víctima no es el catalán, sino el español”. Sort que només són quatre-cents milions d’hispanoparlants! O bé “ahora vienen los nazional-socialistas con quejidos y lágrimitas (sic) de cocodrilo”.

Per adobar-ho, s’apunten a qualsevol totalitarisme, mentre garanteixi una dictadura. Una dictadura feixista: “en Madrit (sic) los lerdos habituales izarán bandera blanca. La tienen preparada y bien dobladita en los cajones pertinentes desde hace 30 años” (els anys que fa que hi ha democràcia, aproximadament). Nostàlgia del franquisme en estat químicament pur. O una dictadura comunista: “a ver si conseguimos que algunos nacionalistas vayan al psiquiatra”. Com feia Stalin amb els dissidents.

El webmaster del blog considera que atacar els catalans (dir-los “nazis”, “catalufos”, “nazional-socialistas”, “saqueadores”, i un llarguíssim etcètera; ja he dit que només m’he entretengut en els comentaris a una sola entrada) no és xenofòbia. Si no és xenofòbia, deu ser psicodèlia.

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent