Joan Puigcercós

Ahir a la tarda al Congrés vam assistir a la sessió més surrealista dels darrers anys. Zaplana, Acebes i Rajoy han volgut convertir el cas Carmel en el Prestige català. Estem parlant d´un barri de Barcelona que afecta un miler de ciutadans i que va recuperant-se amb l´esforç dels ciutadans i les administracions implicades. En aquesta mateixa columna vaig especular fa dos anys què hagués passat si enlloc de en una Comunitat del PP -Galícia- hagués passat a Catalunya. Deia que el Prestige hagués estat un argument perquè el Govern d´Aznar intentés prendre competències a Catalunya i Euskadi amb l´excusa que no eren capaces de solucionar el problema. Això va passar en territori Fraga i l´administració d´Aznar va haver de callar. Això sí, posant-hi molts diners i sense cap dimissió pel mig. Ara, el PP pervertint les paraules de Maragall intenta fer creure a la ciutadania espanyola amb poderosos aliats com la COPE o el Mundo que l´Ajuntament de Barcelona o la Generalitat no estan en condicions de solucionar el problema. Fins i tot han especulat amb la creació d´un comissionat de l´Estat, una mena de Governador militar per controlar la situació a les colònies. Al final, però, va ser tanta la desproporció del ple d´ahir que es va caure en el ridícul. Mentrestant, les administracions catalanes estan fent un gran esforç i, mentre hi hagi gent vivint en hotels i negocis tancats, no es pot defallir. A Piqué no li calen adversaris amb socis com Acebes i Zaplana. El seu discurs d´avui no serà mai creïble mentre a Madrid el PP digui que «en el humilde barrio del Carmelo» -que mai han trepitjat- «hay 15.000 personas afectadas».

(Publicat a Diari de Girona)

Imprimeix Versió PDF

Article anterior

Article següent