spotify instagram youtube Twitter Facebook

Història d'Esquerra

Partit de govern

El 21è Congrés Nacional, celebrat a Vilafranca del Penedès el novembre del 1996, escull una nova direcció que, encapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovira com a Secretari General, canvia el rumb monotemàticament independentista portat fins aquell moment per Àngel Colom, i situa de nou ERC, sense renunciar a la construcció d'un estat propi, a l'esquerra del panorama polític. L'estratègia fructifica el 2003: a les eleccions municipals, ERC obté 414.000 vots (12,77%), 1.383 regidors i 116 alcaldies. A més, el partit té, per primera vegada, regidors al País Valencià.

A les eleccions al Parlament de Catalunya ERC obté el seu millor resultat de la història contemporània, amb 545.000 vots (23 escons, 16,44%), i es converteix en la força decisiva per articular un nou govern d'esquerres i catalanista.

El govern catalanista i d'esquerres (PSC-ERC-ICV) esdevé una realitat el desembre de 2003, amb Pasqual Maragall (PSC) com a President i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) com a Conseller en Cap. ERC també assoleix la Presidència del Parlament i cinc conselleries més: Benestar Social i Família; Comerç, Consum i Turisme; Ensenyament; Governació i Administració Pública, i Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

L’entrevista de Josep-Lluís Carod-Rovira amb l’organització ETA, perquè aquesta abandoni la lluita armada, provoca un linxament mediàtic i polític del Secretari General d’ERC. La sortida de Carod-Rovira del Govern català, la seva posició com a Cap de llista a les eleccions espanyoles, l’atemptat de l’11-M a Madrid i la manipulació barroera per part del PP d’aquest fet sagnant provoca una mobilització ciutadana inèdita.

El desenllaç de les eleccions del 14 de març de 2004 comporta un nou rècord per a ERC, amb 640.000 vots (15,89%), 8 diputats i tres senadors electes, fet que suposa que ERC sigui la quarta força del Congrés, que obtingui Grup Parlamentari propi i que sigui el tercer grup del Senat a través de l'Entesa Catalana de Progrés. La renúncia a l’acta de diputat del Secretari General per preparar-se per a les eleccions catalanes del 2007 permet que Agustí Cerdà es converteixi en el primer diputat valencià de l’esquerra independentista.

Amb les eleccions europees del 13 de juny de 2004, ERC tanca el cicle electoral també doblant resultats respecte als comicis anteriors, ja que passa del 6,06% dels vots de 1999 al 12,8%. L’eivissenc Bernat Joan, cap de llista de la coalició Europa dels Pobles —integrada també, entre d'altres, per Eusko Alkartasuna i Chunta Aragonesista—, esdevé eurodiputat. ERC es converteix en la cinquena força a les Illes Balears (2,92% dels vots) i al País Valencià (0,91%).

Des del Govern de la Generalitat Esquerra impulsa la reforma de l'Estatut de Catalunya, que seria aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005. Mesos més tard, però, el pacte entre Artur Mas i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que desvirtua el text, provoca l'oposició d'Esquerra, que demana el vot en contra de l'Estatut retallat, després de donar suport a una històrica manifestació als carrers de Barcelona, que té lloc el 18 de febrer, organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir. Aquesta decisió provoca la sortida del Govern d'ERC i la convocatòria d'eleccions anticipades.

En les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l'1 de novembre de 2006 Esquerra aconsegueix 21 diputats amb més de 416.000 vots i un 14% del vot. Per segona legislatura consecutiva es reeditaria el Govern d'Entesa amb PSC i ICV-EUiA, amb un executiun encapçalat aquest cop per José Montilla.

El 9 de març de 2008 tenen lloc les eleccions al Congrés, en les qual Esquerra obté 298.139 i perd cinc dels vuit diputats que tenia a Madrid. Joan Ridao, Joan Tardà i Francesc Canet esdevenen els tres diputats independentistes a la IX legislatura al Congrés.

Quatre mesos més tard, el 5 de juliol, se celebra el XXVè Congrés Nacional del partit al qual hi concorren quatre candidatures, i en el qual Joan Puigcercós i Joan Ridao són escollits com a president i secretari general.

Diumenge 7 de juny de 2009 se celebren les eleccions al Parlament Europeu. Oriol Junqueras encapçala la llista de la coalició formada per Esquerra Republicana, BNG, Aralar, Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista. Aquesta candidatura obté 391.962 vots i Junqueras esdevé eurodiputat.

L'etapa d'Esquerra al Govern de la Generalitat acaba amb les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 28 de novembre, en les quals Esquerra perd onze diputats, quedant-se amb 10 i perdent gairebé la meitat dels vots aconseguits el 2006 (219.173 vots – 7%).

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web