spotify instagram youtube Twitter Facebook

POLÍTICA MUNICIPAL

Esquerra Nacional Dimarts, 9 de desembre de 2003

Adéu Espanya!

VÍCTOR PUNTAS
Alcalde de Molins de Rei
EN50

He assistit, com a alcalde de Molins de Rei, a l’Assemblea General de la FEMP. Tot i ser conscient que la proclamació de Francisco Vázquez per part de la direcció del PSOE com a candidat a la presidència de l’entitat no augurava res de bo, em vaig desplaçar a Madrid amb alguns altres companys, d’acord amb la direcció d’ERC per tal de comprovar damunt el terreny —digueu-me ingenu! — si encara era possible esperar alguna cosa de bo per part del municipalisme espanyol. Tot en va, naturalment.

Malgrat que la seu de l’Assemblea, un magnífic Palacio de Congresos y Exposiciones Municipal, estava situat en un grandiós «Campo de las Naciones », en les llargues hores de reunions i deliberacions de les quals vaig ser testimoni res no em va fer sentir respectat com a català nacional. En la mesura que de seguida vam veure clar que el PSOE no estava disposat a canviar el seu candidat a la presidència per una persona més «presentable», el nostre marge de maniobra era, per què enganyar-nos?, més aviat escàs.

El PSOE, per atreure’s el suport de CiU i ICV, es va comprometre, si Vázquez obtenia la presidència, a impulsar en un termini màxim de sis mesos una reforma dels estatuts de l’associació en un sentit «federalitzant». L’operació, a més, degut al complex sistema d’elecció que regeix el funcionament de la FEMP, anava aparellada a un acord amb el PP per tal que Rita Barberà retirés la seva candidatura i aceptés una de les vicepresidències de l’associació. Al final, però, ni això no va ser posible perquè, abans de la votació definitiva, el PP va decidir tirar pel dret tot presentant una increïble moció de defensa de la Constitució i de condemna al Pla Ibarretxe. El PSOE, per no perdre cap suport —és a dir, únicamernt per motius tàctics—, no va acceptar la moció i es va anar a una votació per a la presidència amb dos candidats enfrontats.
En fi, nosaltres, però, ja no hi érem a la votació final. No valia la pena. Jo i la resta de companys d’ERC vam agafar l’equipatge i vam emprendre el viatge de retorn a Catalunya sense ni tan sols mirar enrere. Adéu Espanya!

© Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web