spotify instagram youtube Twitter Facebook

POLÍTICA MUNICIPAL

Avui Divendres, 9 de juliol de 2004

El futur de les diputacions

JAUME OLIVERAS
Vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona i Secretari de Política Municipal d'ERC

"És fonamental que els representants de la vegueria i el seu màxim responsable sorgeixin del món local"
Els pròxims anys són d’una gran importància per al futur de Catalunya. El nou Estatut, amb més ambició nacional i més adaptat als reptes de futur que tenim plantejats com a col•lectivitat que no pas el de 1979, i el nou finançament són dues fites fonamentals que l’opinió pública té ben presents. Al seu costat, però, el nou plantejament pel que fa a l’ordenació territorial del Principat en set vegueries comença a obrir-se pas com un altre tema de vital importància a situar en l’agenda política dels pròxims mesos.
I no és gens estrany, en la mesura que és un assumpte essencial, que afecta de manera important com s’organitza l’administració al nostre país, la vida del conjunt de ciutadans. L’important, amb aquest horitzó en perspectiva, és encarar les qüestions a resoldre de manera clara i correcta, delimitant inequívocament els punts a abordar i afrontar-ho amb el màxim consens possible, per no repetir els errors de les lleis d’ordenació territorial de l’any 1987.
En el debat del futur de les diputacions, l’important no és el de caràcter nominalista, sinó si és necessària l’existència d’una institució –la vegueria– entre els ajuntaments i la Generalitat. D’entrada, el que cal tenir clar és que les dues institucions bàsiques i representatives són l’ajuntament i la Generalitat.

Més finançament
Els ajuntaments són, i han de ser encara molt més, una peça clau en l’entramat institucional de Catalunya, assumint algunes competències, però sobretot millorant el seu finançament. La vegueria, que hauria de substituir les actuals diputacions, hauria d’esdevenir la institució intermèdia, de representació del món local. Aquestes, que tindrien funcions similars a les actuals diputacions, a més, haurien d’esdevenir l’àmbit de descentralització del govern i també àmbit de planificació del territori.
Fer el debat centrat en el dilema diputacions si, diputacions no és reduccionista. El que és fonamental és que els representants de la vegueria i el seu màxim responsable sorgeixin del món local. Cal defugir també l’immobilisme i possibles reticències, ja que en cap cas la creació de les vegueries com a àmbit de cooperació local no ha de suposar, ans al contrari, pèrdua de finançament i de suport al món local.
La divisió del Principat en quatre províncies que va imposar al segle XIX el liberalisme espanyol responia a una estratègia contrària a la identitat nacional de Catalunya. La nova ordenació territorial que vol impulsar el govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat, en cooperació amb el món local, ha de respondre a un propòsit ben diferent: el d’organitzar el nostre territori a partir d’uns pressupòsits propis, sense ingerències ni pressions externes de ningú. L’experiència de col•laboració de la Diputació de Barcelona amb els ajuntaments és enormement positiva i ha d’esdevenir un element important a tenir en compte a l’hora de configurar les vegueries.
El recent acord amb la Generalitat respecte a l’aportació de la Diputació de Barcelona al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya no fa sinó encetar una via d’acord, que supera 15 anys de litigis i desencontres. El diàleg i el debat polític, no només entre les forces polítiques sinó entre les diferents institucions del país és fonamental. Els ajuntaments han de ser els primers beneficiaris de la nova organització territorial de Catalunya. La por al canvi està condemnada al fracàs.

© Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web