spotify instagram youtube Twitter Facebook

POLÍTICA MUNICIPAL

El Punt Diumenge, 9 de maig de 2004

Un aniversari més enllà del cofoïsme

JAUME OLIVERAS
Vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona i Secretari de Política Municipal d'ERC


Es compleixen vint-i-cinc anys dels ajuntaments democràtics i, a banda de la necessitat de redefinir i simplificar administrativament l'organització territorial de Catalunya, cal entrar a fons en el debat de les seves competències i finançament.

La commemoració del 25è aniversari dels ajuntaments democràtics convida a la reflexió. Més enllà de les celebracions institucionals i de les lectures legítimament optimistes, cal fer-ne un balanç realista i valent. Només així, fugint del cofoïsme, es posaran les bases per a la superació de les llacunes encara existents. Tot plegat, naturalment, partint d'una consideració globalment positiva de l'etapa coberta, en la qual els ajuntaments han estat proveïdors fonamentals de serveis bàsics per a la ciutadania i agents actius per a la cohesió social i nacional de Catalunya.
Cal tenir en compte, en primer lloc, les mancances estructurals que arrosseguen els ajuntaments. A banda de la necessitat de redefinir i simplificar administrativament l'organització territorial de Catalunya, cal entrar a fons en el debat de les competències i el finançament. És necessari un nou marc competencial que permeti als ens locals un marge d'actuació molt més ampli.
No pas, però, tal com pretenia el PP a partir del buidatge de competències de la Generalitat.

«El nou marc competencial no s'ha pas de fer, com pretenia el PP, a partir del buidatge de competències de la Generalitat»
Caldrà veure, en aquest punt, quin paper hi té el PSC, que en aquest terreny ha estat força ambigu. El que convé, doncs, és una redistribució general de competències entre l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments en la qual prevalguin els principis de subsidiarietat i cooperació. Pel que fa al finançament municipal, històricament mal resolt, cal remarcar que la gestió del PP ha agreujat encara més el panorama amb un seguit de mesures regressives -moltes de les quals s'hauran de revisar a fons- que han portat la problemàtica a un punt insostenible. És necessari, ara més que mai, avançar cap a un model basat en l'autonomia i la suficiència financera. Cal, a més, que el sector local incrementi -fins a arribar a un 20%- el seu pes en el conjunt de la despesa pública de Catalunya. El tema urbaníst
ic és un capítol a part per als ajuntaments. I és que la política de creixement dels darrers anys -lligada en bona mesura a necessitats de finançament- no pot continuar. L'expansió desmesurada i incontrolada no només té unes arrels en les polítiques desastroses dels anys 60 i 70. També hi ha greus responsabilitats d'una bona part d'ajuntaments escollits democràticament. El model actual, insostenible i amb tendència a estendre's, ens aboca a un futur incert si no s'hi posa remei de manera decidida. Això ens obliga a ser molt exigents amb la gestió municipal, i potser més prudents a l'hora de cantar les excel·lències de determinades etapes. Ara fa 25 anys vam votar per primera vegada per escollir unes noves autoritats municipals. No és casualitat que aquelles primeres eleccions locals tanquessin la llista dels comicis endegats per la reforma transfranquista.

«El creixement urbanístic dels darrers anys, lligat en bona mesura a necessitats de finançament, no pot continuar»
No es va voler córrer el risc que, tal com havia succeït el 1931, el sistema polític emergent es veiés sacsejat des de les arrels per un exercici de democràcia ciutadana. Ara, en unes circumstàncies històriques molt diferents, hem de posar les bases per a un nou procés constituent: l'Estatut Nacional, el nou sistema de finançament i el futur paper que Catalunya ha de tenir a Europa són les fites fonamentals del pròxim cicle polític. I el municipalisme català, més unit que mai i conscient de la seva responsabilitat, no en pot restar al marge.

© Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web