1 DE MAIG 2009
BARCELONA, PLAÇA GOYA

10.30 h PRESENTACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST

Amb la participació de Noël Climent, en nom del Fòrum Sindical, Gerard Coca,
portaveu de les JERC; Oriol Amorós, president d'Esquerra-Federació de Barcelona;
i Oriol Junqueras, candidat d'Esquerra al Parlament Europeu


10.55 h Ofrena floral


11.30 h. PARTICIPACIÓ A LA MANIFESTACIÓ

MANIFEST
Un any més ens trobem aquí per retre homenatge a en Francesc Layret: advocat,
demòcrata, republicà, lliurepensador, catalanista i defensor de la justícia social.
La seva professió i el seu compromís social i nacional el van fer ferm defensor
d’obreristes i anarcosindicalistes i per això, el 30 de novembre de 1920,
els pistolers de la patronal el varen matar.

La ferma convicció d’en Layret en contra de l’explotació i l’opressió i a favor de la
democràcia i de la república; la seva lluita incansable pels drets del poble català
i en contra de tot tipus d’injustícia social eren indestriables per a ell i ho segueixen
sent avui dia per a tota la gent d’Esquerra.

Avui, 1r de Maig de 2009, la gent d’Esquerra homenatgem la figura d’en Layret
i de totes aquelles persones que al llarg de la història han estat víctimes
de la repressió només pel fet de defensar millores socials i laborals. I com no pot
ser d’altra manera, avui també ens unim a l’homenatge internacional que es fa
a aquells obrers que van perdre la vida al 1886 a Chicago, i gràcies als quals avui
tenim la jornada laboral de 8 hores.

I si encara conservem aquesta jornada, en temps difícils com els actuals, és gràcies
a la societat civil, als moderns moviments obrers i sindicats, i alguns partits que
varen forçar la marxa enrere a una directiva que alguns ministres europeus varen
intentar imposar-nos.

Per això des del fòrum sindical creiem en l’Oriol Junqueras, el nostre cap de llista
a les eleccions euro-pees, perquè estem convençuts que com a home d’esquerra
que és —per a ell també és indestriable el progrés social i l’alliberament nacional—
l’Oriol defensarà la nació catalana en el si d’una europa social i realment democràtica.

Aquest 1r de Maig però, ve marcat per la crisi, en el nostre cas per les crisis.
Perquè a la crisi mundial economicofinancera, a la crisi de recursos energètics,
nosaltres hi hem d’afegir la crisi provocada per un model de creixement patològic
centrat en el preu, la precarietat i el baix valor afegit. I no ens cansarem de dir-ho:
«Aquesta crisi no la pagarem els de sempre».

No podem seguir permetent que mentre els que han generat la crisi, els que han
perseguit un sistema de diner fàcil, d’especulació econòmica, els de nul·la ètica
empresarial, s’omplin les butxaques amb compensacions milionàries, mentre
centenars de milers de persones en atur veuen com s’acosta el final de la prestació
d’atur i no saben com pagaran la hipoteca el mes vinent.

Hem de mostrar i mostrarem el nostre rebuig mes bel·ligerant davant d’aquelles veus
que pretenen aprofitar la crisi per fer reformes estructurals en contra de la classe
treballadora i en contra de l’Estat del benestar. El nostre sistema de protecció social
s’està veient limitat amb aquesta crisi i és la nostra feina exigir al govern que en tingui
les competències que l’adeqüi a la realitat actual. L’Estat del benestar, els drets
de la classe treballadora, no són pas els culpables de la crisi. En tot cas, el culpable
l’hem de buscar en el liberalisme més llibertí.

Els baixos costos i la precarietat laboral, l’alt nivell d’endeutament de famílies i negocis,
i el pes del sector immobiliari s’han demostrat elements d’un model de creixement
totalment erroni.

Per poder sortir d’aquesta situació, per poder arribar en condicions de ser un país
competitiu un cop la crisi global estigui superada, ens caldria emancipar-nos, ras i curt,
amb el control total dels nostres recursos reals, amb competències plenes sobre una
xarxa de rodalies en condicions per poder fer-ne ús tant per a transport de persones
com de mercaderies, amb una gestió eficaç sobre els nostres ports i aeroports.
Amb una inspecció de treball amb recursos per assegurar una responsabilitat social
plena per part de les empreses. Amb una bona adequació i comunicació dels polígons
industrials i dels diferents pols de generació de riquesa, per tal de fer-los atractius
i competitius en el mercat global. Contra la crisi, independència.

Però mentre no arriba aquest moment anhelat per a nosaltres ens queda moltíssima
feina per fer. Tot i que ens neguin inclús les engrunes que representa un sistema
de finançament com el que recull el nostre Estatut, i mentre els diferents territoris
dels Països Catalans no tinguin ple control sobre la riquesa que generen, tenim
molta feina per fer.

L’ocupabilitat i el reciclatge necessari per a les nostres treballadores i treballadors precisa
de polítiques actives orientades a dotar-los de la formació necessària per a reubicar-se
en nous mercats laborals, així com aquelles que serveixin per a adquirir l’hàbit de la
formació continuada al llarg de la vida laboral o el traspàs de les beques al Govern
de la Generalitat, condició necessària per a qualsevol avenç en matèria formativa.

Altres eines boníssimes i que, per fi, miren mes enllà del melic i plantegen una estratègia
a mig i llarg termini, com és el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, signat
al Principat, han de ser revisades per tal d’adequar-les a la nova realitat productiva,
ocupacional i econòmica que ens envolta.

I allà on tinguem competències, és l’hora de l’excel·lència, és l’hora d’arremangar-nos
i demostrar a la societat catalana que som un partit útil quan governem, que tenim
solucions reals i que un canvi és possible.

Avui, 1r de Maig, és moment de dir ben fort també que si, com ha passat en d’altres
ocasions, veiem que algú pretén que la classe treballadora pagui els resultats de la crisi,
no és el moment, que la paguin els culpables. Perquè estem segurs que les treballadores
i treballadors dels Països Catalans donaran una resposta tant contundent com es
requereixi i nosaltres, Esquerra, estarà al seu costat.

Visca l’1 de Maig!
Visca Esquerra!