De valors i objectius clars, la militància com un dels seus “irrenunciables”, i una vida que considera d’allò més normal, coneix la secretària de Coneixement i Justícia Global
Periodista i politòloga, Marta Rosique i Saltor encapçala ara la secretaria de Coneixement i Justícia Global a l’executiva nacional d’Esquerra Republicana. I no és casualitat, la seva trajectòria en demostra la coherència.
Després del seu pas per la Universitat Pompeu Fabra cursant Periodisme i Ciències Polítiques, actualment estudia el màster de Drets Humans, Democràcia i Globalització, a la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser membre del European Youth Parliament, i responsable de cooperació internacional i intercultural al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, on va fundar l’Euromed Youth Network, plataforma d’entitats juvenils del Mediterrani. També va ser secretària de Política i Cooperació Internacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana. I, ara, diputada al Congrés, també pel Jovent Republicà. A la cambra espanyola porta temes d’universitats, afers exteriors i tot allò que afecti la joventut.
Sobre la secretaria que encapçala, assegura que té ganes de “situar temes que poden venir en el futur” i “generar marc ideològic”. Defensa que conèixer el context global ens pot ajudar a avançar-nos i liderar des de Catalunya qüestions com l’antifeixisme.
D’objectius clars, vol que tot allò que faci serveixi per transformar la societat, per això va decidir estudiar periodisme.
Són molts el temes dels quals es pot parlar amb Rosique i, malgrat que considera que no té “una vida tan interessant” per explicar curiositats sobre ella mateixa, aquí en van 10, que sí que ho són.
- Amant del teatre i de l’escriptura. El primer que farà quan deixi de ser diputada: apuntar-se a teatre. Abans en feia i li encanta, també en llegeix sempre que troba alguna estona lliure. Escriure és una altra de les seves passions, entre Madrid i Barcelona, aprofita les estones a l’AVE per fer-ho i, quan li agrada especialment el que ha escrit, ho comparteix amb gent molt propera. Mentre estava a la universitat va crear un blog amb una amiga. Escollien obres d’art i escrivien proses a partir d’allò que els inspirava. Això sí que es va atrevir a fer-ho públic.
- Portaveu d’Universitats per la República, l’experiència que més l’ha marcat. Amb motiu de la celebració d'un consell de ministres a Barcelona i en plena onada mobilitzadora en resposta a la repressió al moviment independentista, el desembre de 2018 Universitats per la República va aplegar a 80.000 persones, xifrades per l'organització, en una manifestació. Rosique n'era portaveu, una organització que unia estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis de les universitats catalanes. La diputada ho recorda com "una fita història" perquè "mai s'havia mobilitzat tanta gent jove al carrer per cap causa", segons afirma. D'això, només espera que “algun dia es repeteixi". Creu que “va ser exemple de com es poden fer les coses", trobant consensos amb diferents entitats, diferents espais polítics, implicant persones no organitzades i amb un canal directe amb les institucions.
- Del camí de Santiago sola al viatge a Tunísia, els viatges que més l’han marcat. Quan té algunes setmanes lliures li agrada anar a fer “excursions intenses”. Ha fet dos cops el camí de cavalls i diversos el camí de Santiago. El primer cop que el va fer va anar-hi sola, amb 21 anys. Gairebé trenta dies, des d’Irun a Santiago, que recorda com “un temps de reflexió molt necessari”. Per a ella és una de les millors experiències que ha viscut. Un altre dels viatges que l’ha marcat va ser amb motiu d’unes trobades a Tunísia organitzades amb el CNJC. Assegura que el viatge li “va canviar la perspectiva”, perquè va descobrir que a vegades “compartim més amb la gent de la riba sud del Mediterrani”, que amb la gent del nord d’Europa. Aquest viatge la va ajudar a ser més crítica, explica.
- Portbou, el lloc on sempre torna. La seva família és originària d’aquest municipi de l’Alt Empordà, allà sempre hi acostuma a estiuejar, per això és un lloc que li “porta felicitat”. Des d’aquest últim estiu s’ha interessat especialment per la història de Portbou, perquè la considera “molt interessant en clau de memòria històrica”, explica. Ara és molt el que et pot relatar sobre el municipi, des de la importància que hi va tenir el tren i la duana, al paper durant el govern de Vichy a França, quan Portbou va ser terra d’acollida de la gent que fugia dels nazis. Una història que considera rellevant analitzar en clau republicana.
- De l’abdicació de Juan Carlos I, a la militància al Jovent Republicà. La seva entrada a l’organització política juvenil és també curiosa. Malgrat ja feia un temps que pensava a entrar a militar, es va decidir després de la manifestació convocada a Barcelona amb motiu de l’abdicació del rei emèrit. Explica que va passar sola gairebé tota la manifestació, només va aconseguir que una amiga l’acompanyés una estona. Allà va veure un grup de joves, de les abans anomenades JERC. Duien un elefant de cartró a sobre d’un carro i un noi vestit de rei. Va adonar-se que era “molt diferent” anar sol a les mobilitzacions que organitzat, i no va dubtar que era moment de fer el pas. Amb aquell grup de joves, després ha compartit militància i lluita.
- Una pel·lícula, un llibre, i un grup de música. Li sembla difícil triar-ne només un. Però si ara mateix hagués de recomanar una pel·lícula seria l’última que ha vist al cinema, “Argentina 1985”, sobre el judici que es va produir per condemnar els dictadors del país. Un llibre que sempre recomana a tothom és “Apóstoles y asesinos”. Sobre la relació entre Salvador Seguí, Francesc Layret i Lluís Companys, del qual només lamenta que no estigui encara traduït al català. I, si hagués de triar un grup de música, també li costaria. Acostumava a escoltar molt Roba Estesa, ara recomanaria El Diluvi, i sempre torna a les cançons de Coldplay.
- Molt més que “la diputada jove” del Congrés. Si li preguntes pel seu pas com a diputada és molt el que té a dir. Recorda des d’anècdotes curioses, fins a d’altres menys agradables. Ha pogut treballar molt aquests gairebé quatre anys i el que més li ha costat és que se la tractés seriosament en l’àmbit mediàtic. Que no la tractessin només com “la diputada jove” i li preguntessin en entrevistes sobre qüestions d’actualitat política o altres temàtiques que no siguin la seva experiència com a jove. Del seu pas, recorda especialment quan Oriol Junqueras va ser al Congrés a principis de legislatura i com va acomiadar-se per tornar a presó. Reivindica la gravetat d’haver vist marxar companys per culpa la repressió, a banda de Junqueras, l’inhabilitat Joan Josep Nuet.
- De valors clars. Pensa molt sobre quins són els seus valors. No només hi pensa, també s’ho escriu. Quan va entrar al Congrés va fer una llista dels valors que no volia perdre; ara, reflexiona que n’afegiria de nous. Per a ella, els seus valors són el seu “mínim d’estabilitat”, confessa.
- A vegades dedica temps lliure a coses que no domina. El que per a molta gent podria resultar frustrant, a ella la motiva. Explica que li agrada aprendre coses que no són el seu fort. Per exemple, la lògica, i de tant en tant dedica temps a fer-ne exercicis. Amb el que sí se’n surt és amb els idiomes, una altra cosa que gaudeix molt aprenent.
- La llista de coses pendents i l’irrenunciable. Són moltes les coses que encara li queden per fer. Algunes les té clares. Vol tenir la seva trajectòria professional a banda de la política, per a ella és irrenunciable i en té moltes ganes. El que tampoc dubta és que mai deixarà la militància, als espais que consideri oportuns i útils per canviar les coses, però si es veu d’alguna manera amb 80 anys és militant. També té pendent viure fora una temporada, tot i que no té clar on, ni quan.