Graells és professor i un lector incansable, d’esperit sindicalista i un ferm defensor de la política exemplar i honesta

1. De família humil, el pare era carnisser al Mercat de la Boqueria i ell va passar la seva infància entre la parada on treballava el pare i la parada on treballava de tripaire la seva tieta.
2. Va néixer al Baix Guinardó, a casa seva. Va estudiar a l'Escola del Mar i el va marcar molt per la pedagogia avançada del moment. Allà va aprendre de forma clandestina el català i el gust per la lectura i l'escriptura. Va arribar a ser cronista general de l'escola.
3. A l'Institut de Calasanz, a finals del franquisme, època de gran mobilització social, es va involucrar com a líder estudiantil organitzant vagues amb els treballadors de la SEAT i a favor dels drets i llibertats. Va ser allà on va decidir que volia ser professor d'institut, emmirallat en grans professors com Isabel Clara Simó o Josep Maria Trepat, amb qui va compartir classes i reflexions.
4. Durant l'època universitària va compaginar els estudis amb feina per poder-los pagar. Entre d’altres feines, va fer de venedor de porta en porta de l'enciclopèdia Dolça Catalunya, de cambrer a la facultat d'Arquitectura i va treballar en una empresa tèxtil. Tot mentre estudiava Història General i Geografia, en el torn nocturn, ja enfocant els seus estudis a la docència.
5. En acabar la carrera, va arribar a l'Hospitalet, tot buscant feina. Va fundar una cooperativa de mestres, la cooperativa Jaume Balmes de l'Hospitalet a Bellvitge. La cooperativa es va crear amb crèdit personal dels professors. Graells es va encarregar de la FP i, amb 23 anys, en va ser el primer director. Actualment, és una escola amb més de 1.000 alumnes. Posteriorment, va aprovar oposicions i va passar a ser professor d'institut a l'IES Miramar de Viladecans.
6. En l'àmbit polític, va fer el pas a militar al PSC en l'entorn educatiu de la mà d'Amadeu Joan i de la Marta Mata. De la mà d'Ernest Maragall, va entrar al Govern de la Generalitat com a Director General d'Educació Bàsica i Batxillerat. Va ser una legislatura molt intensa, marcada per moltes reformes que encara avui s'estan implementant i que culminen amb l'aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya. Un cop va deixar la DG amb el canvi de govern, es va incorporar a l'institut Torras i Bages de Can Serra. Al cap de poc, se li va proposar formar part de la candidatura per a les eleccions municipals. Va sortir elegit regidor i va portar les regidories de Cultura i Educació i els barris de Bellvitge, Gornal, Sanfeliu, Centre o Sant Josep. El darrer any va ser nomenat també tinent d'alcalde d'Esports i va detectar i denunciar les males pràctiques del Consell Esportiu, un cas encara als jutjats. La manca de resposta del partit davant una conducta reprovable el va portar a dimitir i deixar la militància al PSC.
7. Ha estat també sindicalista en l'àmbit educatiu i va ser secretari general de la FETE-UGT. Va intentar treballar amb d’altres companys en els ideals del sindicalisme de classe i en la defensa dels treballadors de l'ensenyament.
8. A banda de ser un lector incansable tant d'assaig com de novel·les, és també un apassionat dels jocs de taula. Des dels clàssics com el domino o el mus, als més actuals com el Dixit. Creu molt en la gamificació de l'educació. Aprendre a través del joc, fins i tot millorar la convivència i el clima de centre amb tècniques derivades de la gamificació.
9. Se sent molt orgullós d'haver guanyat el primer premi de ball de pasdoble a l'institut de Cardona, on va treballar com a professor. Explica sempre, entre rialles, que és l'únic ball que sap ballar, conjuntament amb les Sardanes, apreses gràcies a l'Emili i l'Antònia de "Tot Bellvitge" quan era regidor.
10. Li agrada molt un llibre de l'any en què va néixer, de l'autor judeo-rus Vasili Grossman: "Vida i Destino", sobre la Segona Guerra Mundial en el front rus. En treu una conclusió posant-se a la pell dels personatges que fugen de la repressió de l'estalinisme i el nazisme: "La millor recepta o antídot contra tots els totalitarismes és que res pot justificar posar límit o anul·lar els drets i les llibertats individuals".