10 coses que potser no sabies de Laia Cañigueral

Descobreix 10 curiositats de Laia Cañigueral, delegada del Govern a Girona i nova secretària de Coordinació de Política Supramunicipal d’Esquerra

Nascuda a Cassà de la Selva l’any 1981, Laia Cañigueral és la nova secretària de Coordinació de Política Supramunicipal d’Esquerra Republicana, des de la renovació de l’executiva del partit el passat mes de juny, i també encapçala la Secretaria General de la Federació de Girona. En l’àmbit institucional, és l’actual delegada del Govern de la Generalitat a Girona, i va ser diputada d’Esquerra al Congrés dels Diputats en dues legislatures.

Des de la seva joventut ha estat molt implicada en l’àmbit dels drets socials i de la nova ciutadania, i especialment en els drets de les dones. La seva tasca s’ha vist reflectida en entitats com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Institut Català de les Dones i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

En aquest article, coneixerem millor Laia Cañigueral, les seves aficions i la seva trajectòria fins avui dia:

  1. La seva infància i adolescència van estar marcades per les sortides a la muntanya. Va passar molts caps de setmana i estius rodejada de naturalesa i d’amics de la joventut. “Tinc molt bon record dels campaments i les colònies que feia amb la colla excursionista cassanenca o amb la Claca, que és l’Agrupació Escolta del meu poble”, explica.

  2. Quan només tenia 14 anys, ja s’havia interessat en participar en entitats dedicades a les persones en l’àmbit local. “Al meu poble, Cassà de la Selva, hi havia el Grup de Recerca i Actuació sobre Minories Culturals i Treballadors Estrangers (GRAMC), una associació de famílies nouvingudes, on m'encarregava d’atendre les criatures, perquè les mares immigrades que havien arribat a Catalunya poguessin tenir temps lliure per dedicar-se a fer classes i a aprendre a llegir i escriure en català. Hi havia un percentatge important d'analfabetisme, per tant, era una introducció molt bàsica i necessària", narra.

  3. Ha practicat esports de tota mena. “He fet bàsquet, patinatge i ballet, però he de dir que en cap d’ells vaig destacar per tenir grans habilitats esportives", reconeix. També confessa que el seu pas per l’Associació Excursionista de Cassà de la Selva va ser de les coses que més va gaudir durant la seva joventut, “aquesta part més excursionista d’anar a la muntanya, marxar de campaments, i les activitats, sobretot les socials i els esports en equip”. De la vessant més social, de poder fer equip i xerrar, en guarda molt bon record.

  4. Quan va fer els 18 anys es va implicar plenament a les Joventuts d’Esquerra Republicana. “En aquella època participava molt activament a la colla excursionista del poble, i les JERC de Cassà buscaven, precisament, joves que ja fossin actius en altres àmbits”, explica. “Per a mi va representar una manera d’implicar-me més per millorar el meu entorn; era un espai més des del qual treballar per millorar el que m’envoltava. Va ser una bona experiència i és una sort que Esquerra sempre intenti comptar amb aquesta visió del jovent, que els joves puguin aportar amb veu pròpia les necessitats i les demandes que ells tenen”, afegeix.

  5. El seu Erasmus a Nàpols, Itàlia, li va canviar la perspectiva de la gastronomia. “La veritat és que m’agrada molt menjar, gaudeixo molt de la cuina i no em resisteixo mai a menjar un bon arròs, però ressaltaria que la cuina que més m’agrada és la italiana". De fet, no era la primera vegada que trepitjava el país. A tercer de BUP hi va anar de viatge de fi de curs i es va enamorar de la cultura i de la gent. “Així que vaig dir: si mai marxo d’Erasmus, el faré a Itàlia i així ho vaig fer. No només vaig aprofitar per estudiar les assignatures que em quedaven, també per descobrir ciutats com Roma, Sicília o tota la costa amalfitana".

  6. Va conèixer Jon Iñarritu, actual diputat basc durant la seva estada a Itàlia. En la seva estada a Itàlia va conèixer gent molt interessant i fins i tot va compartir habitatge amb diverses italianes que després li ensenyarien diverses parts d’Itàlia. El que Cañigueral no sabia era que una de les persones del grup d’amics seria més tard diputat d’EH Bildu. “Quan ens vàrem conèixer, ens vam avenir molt políticament i al cap dels anys he entès per què”, explica mentre riu.

  7. La política municipal té un gran pes a la seva vida. “Considero que el municipalisme és un dels pilars del nostre partit", afirma. Cañigueral recalca la importància de tenir en compte quines són les necessitats de la ciutadania i de generar un impacte positiu per millorar els seus municipis.

  8. És una apassionada de les novel·les negres, tot i que llegeix obres de gèneres literaris diversos. També confessa que se sent molt atreta per les novel·les biogràfiques de dones: “Quan tenia 16 anys, vaig llegir el llibre “Jo, Phoolan Devi, Reina dels bandits”, escrit per l’escriptora índia Phoolan Devi, una dona bandolera que explica com superar les barreres masclistes. “Va ser un llibre que va marcar molt el meu posicionament feminista posterior envers la vida", assegura.

  9. Cañigueral explica que no se li resisteix cap gènere de música. “Els trio en funció del moment i del meu estat d’ànim", diu, però les cançons que van tenir més presència en la seva joventut van ser les d’Obrint Pas, ja que els valencians van promoure el català amb les seves peces de rock i ska. “Actualment ja no escolto tant aquests tipus de música", reconeix, i la banda que ara mateix li té el cor robat és el grup osonenc Oques Grasses.

  10. Des de sempre s’ha sentit atreta pels temes socials. “Des que tinc consciència sempre m’han interessat molt aquests temes i per això en l’àmbit professional sempre m’he encarat cap aquí. He treballat a l’Agència Catalana de la Joventut amb temes de participació juvenil, després a l’Institut Català de les Dones, perquè tot el tema de la lluita d’igualtat per les oportunitats i per la violència masclista sempre l’he tingut molt present i després també he treballat a l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció”, afegeix.

  10 coses que potser no sabies de Laia Cañigueral

Etiquetes