Coneix la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya

Meritxell Serret va néixer l'any 1975 a Vallfogona de Balaguer, on va créixer envoltada de la cultura rural de l'època. La passió pel món rural la va portar a ser coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural, a treballar a la direcció i gerència de Provedella i a ser coordinadora tècnica i organitzativa d'Unió de Pagesos al 1r congrés del Món Rural de Catalunya.

Posteriorment, va ser nomenada consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec on només s'hi va poder dedicar dos anys, ja que va ser destituïda a causa de l'article 155 i es va veure obligada a exiliar-se a Bèlgica.

El 2021 va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya i amb el seu retorn, va poder exercir de portaveu adjunta del grup parlamentari d'Esquerra Republicana. Amb el recent canvi de Govern, va deixar l'escó del Parlament i va entrar a formar part del Govern com a consellera d'Acció Exterior.

En aquest article et descobrim 10 coses que potser no saps de Meritxell Serret:

1. Prové d'una família de pagesos que s'encarregava d'una granja de vaques de llet. "Teníem porcs, gallines, conills, també fèiem conserves, panadons, orelletes, era un ambient molt familiar i rural, típic d'aquella època", explica la consellera d'Acció Exterior.
2. Els seus primers passos en política activa comencen l'any 2007 quan va tornar a viure a Vallfogona de Balaguer i coincidia que hi havia eleccions municipals. "Em van proposar d'entrar a llistes, i si guanyàvem entrava a formar part de l'equip de govern, i així va ser". En el seu pas com a tinent d'alcalde tractava temes, sobretot, de cultura, joventut, esports, llar d'infants, llar de jubilats, entre d'altres de caire social. "Va ser tota una experiència i un molt bon aprenentatge", assegura Serret.
3. El seu pas pel municipalisme el descriu com "una manera d'entendre les necessitats de les diferents generacions que es troben al poble, de millorar la cohesió social, millorar l'entorn i, en definitiva, de veure com funciona la idea del bé comú". "També és una manera de fer política, molt humana i propera, i serveix per conèixer i aprendre molt, a nivell de cultura democràtica", afegeix.
4. És autora de diferents publicacions com ‘Atles de la nova ruralitat’ i ‘Cooperativisme agrari a Catalunya’, i quan estava a Brussel·les, escrivia articles d'opinió en alguns mitjans de comunicació. Actualment, no descarta tornar a escriure, "ja que la vida dona molts tombs", expressa i "tot el que té a veure amb el desenvolupament rural, amb com ajudar a entendre i explicar, aquestes polítiques necessàries per millorar la vida de les zones rurals, sempre ho porto a dins".
5. Entre les seves aficions en destaca sortir a passejar. "M'agrada caminar, sense rutes concretes, a vegades sola, a vegades acompanyada i també m'encanta anar amb bicicleta". A més, també li agrada cuinar i poder "recrear-se cuinant diferents plats".
6. Els paisatges on gaudeix més anar a caminar, "sempre, des de petita" són els del Montsec, i des del seu poble, la muntanya en forma part del paisatge de fons. "Quan hi has anat i has explorat el Congost de MontRebei o el Congost del Mu, sempre hi acabes tornant".
7. Es descriu com una persona "una mica tastaolletes" amb la música. Acostuma a escoltar la música que ha sentit tota la vida de jove, però també li agrada descobrir diferents estils i cantants. A vegades, escolta música clàssica, folk, catalana o els clàssics del rock i el pop, "soc molt eclèctica", admet Serret.
8. És una amant de la lectura tot i que reconeix que actualment ho té una mica apartat. Un dels llibres que ha començat a llegir fa poc és ‘Cap altre amic de les muntanyes’, de Behrouz Boochani, que explica el seu testimoni com a refugiat. Però també li agrada llegir poesia "de referents com Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Joan Margarit o també Joana Raspall".
9. Meritxell Serret, quan era consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va ser destituïda per l'aplicació de l'article 155, fet que va causar que s'hagués d'exiliar a Bèlgica. Aquesta etapa la recorda "amb sentiments contraposats", per una banda, "el patiment, la por, la incertesa que es vivia en aquells moments tan durs", però per l'altra banda, ressalta i posa en valor "tot el suport i la solidaritat de les persones que feien arribar el seu escalf des de la distància".
10. El seu objectiu dins de la política, i des que va començar a l'ajuntament és "ajudar i contribuir amb el que pugui, construir bones propostes recollint aportacions i fent que tothom se senti partícip". A nivell personal, veu aquesta etapa com una oportunitat que s'ha d'aprofitar al màxim "aprenent i coneixent a les persones", conclou.