Montse Bassa a l'acte central de campanya per a les eleccions del 28 d'abril
Montse Bassa a l'acte central de campanya per a les eleccions del 28 d'abril

Perfil d’una activista independentista i feminista, germana d’una presa política i diputada al Congrés, que es revela com una dona lluitadora i amb moltes inquietuds

Segona sessió del ple d'investidura. 7 de gener. La diputada Montse Bassa puja al faristol del Congrés. Hi ha 349 persones pendents de les seves paraules i ella està preparada per rebre crits i insults. Pronuncia un discurs colpidor pensant en la seva germana, injustament empresonada, i no deixa ningú indiferent: tracta els socialistes de “botxins” i afirma que li importa “un rave” la governabilitat d’Espanya. Una forta cridòria, provinent sobretot de la bancada dreta, interromp la seva intervenció constantment, però ella es manté ferma i els mira fixament. Al vespre, rep una trucada des de la presó de Puig de les Basses: la seva germana ha seguit la intervenció i la felicita, molt emocionada i orgullosa.

Últimament tothom parla d’aquest discurs, però molts no coneixen detalls d’aquesta dona valenta que ha aconseguit fer allò que proclamava en campanya: mirar als ulls dels carcellers de la seva germana i dir-los tot el que pensa. Tot seguit, llistem 10 curiositats de Montserrat Bassa i Coll.

  1. Montse Bassa és una dona inquieta, a qui no li ha agradat mai la idea de fer sempre la mateixa feina. És llicenciada en Filosofia i Lletres i ha estat professora de català i directora de diversos centres gironins. Però la feina que va gaudir més va ser la d’assessora pel departament d’Ensenyament a Girona, una època en què va preparar materials i jornades de formació per ajudar el professorat a integrar els alumnes immigrants. També va treballar a l’escola d’adults de Figueres, on va ajudar molta gent a trobar noves oportunitats laborals.
  2. La seva germana i ella tenen interessos molt similars: totes dues tenen estudis relacionats amb l’educació i s’han dedicat a la docència i als afers socials. Segurament, això prové de la seva mare, que també era mestra i sempre va participar molt activament en tots els moviments socials del poble, Torroella de Montgrí. Bassa explica que la mare les va educar perquè pensessin molt en els altres.
  3. En un principi, a la família eren 5 membres, però ben aviat van perdre el pare i anys més tard va morir el germà, amb només 24 anys. Les tres dones es van unir enormement i amb el temps van convertir-se en una família matriarcal molt alegre. Actualment, Montse Bassa diu que amb el seu fill, els seus dos nebots, les seves parelles i la néta de la seva germana, semblen una família italiana, perquè parlen cada dia i quasi sempre estan junts. S’han d’organitzar bé per cuidar la mare, que ja té 88 anys.
  4. Les germanes Bassa es porten 6 anys i sempre han estat molt unides. Una de les anècdotes d’infantesa que comparteixen és quan van sortir al jardí de casa i es van deixar les claus dins. Van passar-se 3 hores assegudes al terra, xerrant i rient com si res. També recorden un cop que van anar de viatge i van decidir agafar el primer autobús que passés i deixar-se portar on fos. Sempre els ha agradat l’aventura.
  5. Ara mateix, viu a 3 quilòmetres de la presó de Puig de les Basses, al poble de Llers. De fet, veu la presó des de casa seva. Quan visita la seva germana, ja sigui en una sessió de locutori (de “puto vidre”, com diu ella) o amb una visita institucional, no paren de riure, plorar i riure altra vegada. Totes dues són emocionalment molt extrovertides.
  6. La seva gran il·lusió és poder tornar a viure a Torroella, la vila que li té el cor robat. Situada al peu del Montgrí, amb la plana del Ter i el mar a tocar, ha estat un escenari excepcional per a les moltes excursions a peu o en bicicleta de les dues germanes. A més, té uns habitants molt solidaris. No hi ha cap carrer de Torroella que no tingui alguna imatge o frase de la Dolors pintada i cada dimecres la gent es concentra a la plaça a cantar per reivindicar la seva llibertat.
  7. Es considera una activista independentista des de molt abans del procés, quan l’Assemblea Nacional Catalana començava a organitzar-se territorialment i ella va ajudar a fundar-la a La Muga. El seu lideratge de l’activisme de carrer va començar, però, el 2 de novembre del 2017, arran de l’empresonament de la seva germana. Va ser llavors quan va fundar l’Associació Catalana pels Drets Civils conjuntament amb altres familiars de presos i exiliats polítics, des d’on han impulsat iniciatives per visibilitzar la repressió i per recollir fons econòmics. Allà explica que ha rebut una solidaritat enorme i ha fet moltes amistats.
  8. Ara, però, no pot definir-se només com una activista independentista: hi afegeix feminista. De fet, recentment s’ha publicat un llibre en el qual ha participat, “Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la repressió”, coescrit amb la seva germana i amb Tània Verge, Laia Serra i Maria Rodó. Sempre ha sabut que vivim en una societat masclista, però en aquests moments es considera més feminista que mai perquè ha vist com “d’horrorós” és ser dona dins les presons. Ja no utilitza el mateix llenguatge ni viu el dia a dia al carrer de la mateixa manera, i ha deixat de considerar que certes situacions són normals. Defensa que és urgent una revolució social feminista.
  9. Va fer el salt a la política quan va ser escollida diputada a les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril. Quan va entrar al Congrés per primer cop, va trobar-lo un lloc ranci, blanc i negre, però diu que la idea de “desfogar-se” dirigint-se als partits de dretes la “revitalitza”.
  10. Durant la sessió d’investidura de Pedro Sánchez, com més crits i insults rebia, inconscientment més to reivindicatiu li sortia. I creu que, si tant s’enfadaven els de la dreta, és que ho estava fent bé. En acabat, va pensar que allò havia estat l’inici de tota la feina que vol fer al Congrés. S’encarregarà de les qüestions relacionades amb educació i també amb la repressió i la vulneració de drets i llibertats. Assegura, però, que la seva feina de diputada no li impedirà continuar sent, alhora, una incansable activista de carrer.

Etiquetes