Coneix la candidata a l'alcaldia de Mollet del Vallès per Esquerra Republicana

1. El 2018 va rebre una trucada inesperada de Marta Rovira: “Et necessitem”. Així és com Marta Vilaret va esdevenir l’enllaç entre la secretària general d’Esquerra Republicana i el president, Oriol Junqueras, que no podien comunicar-se degut a l’exili i a la presó preventiva i incomunicada. Més tard, al Congrés Nacional del partit del 2019, quan la repressió s’estava estenent a milers de persones i calia combatre-la amb una estratègia global, Vilaret va ser escollida Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva.
2. Ha estat anys anant a la presó setmanalment. El vincle forjat amb Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva és molt fort perquè està marcat per una etapa molt dura. Vilaret recorda amb tristesa els moments en què ella se n’havia d’anar i els presos i preses es quedaven allà dins. O quan havia de trucar els seus familiars i, sovint, donar-los males notícies. Actualment, assenyala que la repressió no s’ha acabat, que hi ha companys i companyes menys coneguts que estan amenaçats amb penes de presó, i que cal aconseguir l’amnistia.
3. Vilaret és la candidata d’Esquerra a les eleccions municipals a Mollet del Vallès i ho afronta amb molta il·lusió, “perquè fa molts anys que penso i pensem un projecte alternatiu per a la ciutat i el volem dur a la pràctica”, assegura. Va haver de pensar-s’ho bé, però, abans de presentar-s’hi, sobretot per les implicacions familiars que suposarà. “Això ens passa molt, a les dones, però em crec la reflexió feminista de ‘hi hem de ser’, i que val la pena”, assevera. A Mollet, hi governen els socialistes des del 1987: “Cal un relleu, gairebé per higiene democràtica”, evidencia Vilaret, que vol escoltar més la gent, una major transparència, posar al dia l’espai públic i fer de Mollet la capital del baix Vallès.
4. Marta Vilaret és propera i bromista, però també és molt humil. No li agrada ser la protagonista ni el centre d’atenció. El nom del seu càrrec a Esquerra Republicana li sembla “rimbombant” i, per això, prefereix dir que és, simplement, la responsable de temes antirepressius. És molt empàtica, i la llarga etapa de les visites a les presons li va resultar molt dura. No és capaç d’explicar una cosa que no entén o que no es creu; “se’m nota molt”, assegura. I els últims anys, n’ha après tant, de temes jurídics, que en parla amb molta seguretat.
5. La mare de Vilaret és de Zamora, però a casa sempre han parlat català. “La meva ideologia bàsica l’he mamat a casa: catalanista, d’esquerres i ecologista”, explica. I ben aviat es va començar a involucrar en l’àmbit polític i organitzatiu: “Amb un grup d’amics, uns quants del Jovent Republicà, vam obrir el casal Tio Canya de Mollet. De fet, és en aquest tipus de casals on va conèixer persones com l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, o el president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové. “Al Tio Canya de Mollet, entre el 2000 i el 2013, vam organitzar activitats culturals i polítiques, a favor de la independència de Catalunya i la justícia social; era un punt de trobada”, recorda.
6. Amb 22 anys, quan encara vivia a Santa Maria de Martorelles, on es va criar, la van contactar per proposar-li ser la cap de llista d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals del 2003. “S’estava elaborant un projecte urbanístic que es carregaria el territori i no m’agradava, així que, seguint el principi de ‘no deixar que els altres facin les coses per tu’, vaig acceptar ser la cap de llista”, explica Vilaret. Això la va dur a ser regidora a l’oposició fins al 2007, etapa en què va començar a militar a Esquerra Republicana i va marxar a viure a Mollet, on també seria escollida regidora.
7. Mentrestant, s’havia llicenciat en Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i havia obtingut un Màster en Urbanisme i Gestió de la Ciutat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En l’àmbit professional, va treballar com a tècnica calculista al sector privat i a l’empresa pública en la gestió d’obres municipals. Arran de la crisi econòmica, va passar a exercir de professional autònoma en l’àmbit de la redacció de projectes per a professionals i de l’elaboració de certificats energètics. Va acabar aquesta etapa quan es va incorporar a la direcció d’Esquerra Republicana, el 2018.
8. “Vaig fer de rapsode més o menys professional”, diu Vilaret, com aquell qui res. Els rapsodes eren recitadors professionals de l’antiga Grècia, que recitaven oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, així com cançons populars. El terme se segueix utilitzant actualment per denominar les persones especialitzades a recitar poemes. I això és el que va fer Vilaret entre els 14 i els 20 anys, quan formava part d’una petita companyia de teatre amateur: “Anàvem a recitar arreu del país, a biblioteques i ajuntaments, i fèiem recitals temàtics, patriòtics…”, recorda. I aquesta afició encara l’acompanya avui dia, en l’àmbit polític: “Sempre intento colar algun poema quan faig un discurs”. Si ha d’escollir dos poetes, es queda amb Maria Mercè Marçal i Miquel Martí i Pol.
9. L’excursionisme és una de les seves principals aficions. “Tant amb els meus pares com amb el club muntanyenc de Mollet he fet molta muntanya; és important per a mi”, explica. També li agrada molt llegir, sobretot novel·les. Ens fa una recomanació: “Els desposseïts”, d’Ursula K. Le Guin. “És de ciència ficció, però també té molta teoria política al darrere”, descriu.
10. De més jove va viatjar molt, però des que va ser mare del Pau (11 anys) i del Bernat (9), no ho pot fer tant. Ha estat a Sud Àfrica, Namibia, Zambia, Botswana, Jordània, Egipte, el Marroc i Estats Units, i també va anar a la Xina i a l’Índia amb poc més que una motxilla. Si hagués d’escollir un paisatge de Catalunya, diria el Montseny. “Per a mi és la muntanya-casa”, diu somrient.