10 lectures republicanes per aquest estiu

Ens trobem en plenes vacances d’estiu, un dels moments de l’any on més persones decideixen obrir un llibre ja sigui des de la platja, la muntanya o des de casa. Per això, a continuació, et portem una sèrie de recomanacions republicanes de cara aquestes vacances perquè et costi una mica menys decidir-te sobre quin llibre escollir.

  10 lectures republicanes per aquest estiu

  1. ‘Contra l’adversitat’, d’Oriol Junqueras. Històries i reflexions escrites des de la presó que busquen aportar, des d’una mirada constructiva, idees sobre com superar les adversitats. Junqueras assenyala com, sovint, la sort individual, però també l’esforç col·lectiu, ens poden fer capaços de vèncer aquestes situacions adverses, i repassa tota una sèrie d’àmbits que transcorren des de l’actualitat, com el canvi climàtic o la importància del diàleg, fins a l’atemporalitat, com el compromís social, la igualtat i el pes de la història.
  2. ‘PRES’, de Raül Romeva. Amb PRES, Raül Romeva presenta el seu primer poemari escrit des de la presó, on precisament l’experiència dintre el centre penitenciari n'és un dels fils conductors. Amb múltiples referències a elements diversos com el cel o la família, Romeva construeix paral·lelismes amb altres factors presents en el dia a dia de la presó com la cel·la o el locutori. D'aquesta manera, l'autor s'endinsa dintre un nou gènere literari a través d'aquesta poesia viscuda des del vessant més íntim i personal.
  3. ‘Els possessius’, de Jenn Díaz. Les relacions familiars, la fraternitat, l’amor i les barreres socials són el pal de paller de la tercera novel·la de Jenn Díaz. L’autora ens presenta una història amb múltiples protagonistes com l’Agneta, que s’ha separat de l’Oliver i es troba vivint sola en un petit pis, o l’Emma, la seva germana petita, que viu cuidant l’àvia a casa seva, allunyada de la ciutat i la família. També la Sylvia, el Mattias, l’Helga o el Samuel són altres dels personatges que representen un relat marcat per les connexions entre tots ells i que es tradueixen en una barreja d’encontres i col·lisions, desig i ressentiment, secrets i passió.
  4. ‘A l’altra banda del mur’, de Raül Romeva. Romeva s'endinsa en un dels debats tabú de la nostra societat: el model de les presons i quina utilitat han de tenir en la nostra societat. Havent passat més de 4 anys a la presó, l'autor obre la porta a reflexionar sobre la veritable funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Les presons han de ser espais de venjança i acarnissament contra els condemnats? La privació de llibertat ha de ser l'única forma de condemna? O es poden trobar alternatives que tinguin com a principal objectiu la reinserció social dels presos? En aquest llibre, Romeva buscarà plantejar alternatives reals a l'actual sistema penitenciari destacant diferents models ja existents, per exemple, als països nòrdics.
  5. ‘Escrivim el futur amb tinta lila’, de Carme Forcadell. En aquesta obra feminista, la presidenta del Parlament de l’onzena legislatura, Carme Forcadell, ens explica el dia a dia de les dones que es troben privades de llibertat. Descobrim fets colpidors de la mà de la seva vivència a la presó com a presa política, i ens relata, també, la tasca que ha dut a terme en defensa de totes aquestes dones internes. Un relat colpidor i realista de la crua realitat: el masclisme és ben present en tots els espais de la societat.
  6. ‘Pegasus. L’Estat que ens espia’, de Roger Torrent. L'actual conseller d'Economia i Empresa i expresident del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, relata en primera persona i en forma de thriller els fets que va denunciar públicament l'estiu del 2020. El 14 de juliol d'aquell mateix any, Torrent va anunciar que havia patit un episodi d'espionatge a través d'un software anomenat Pegasus, que només és utilitzat per governs estatals. D'aquesta manera, l'autor busca denunciar, en forma de relat trepidant, els mecanismes invisibles que usa l'Estat espanyol per aconseguir el control de la informació al preu que sigui. Uns fets que aquest mateix any vam conèixer, a través de l’exclusiva del diari americà The New Yorker que es van produir a una seixantena de càrrecs de l’independentisme.
  7. ‘Les paraules seran sempre lliures’, de Carme Forcadell. Un àlbum il·lustrat amb un diàleg íntim en primera persona entre la presidenta Forcadell i el seu net Jan. En aquest conte infantil, Forcadell explica com ella, l'àvia, viu la presó i què suposa no tenir llibertat; i què és i com funciona el Parlament. Però, sobretot, és un cant a la llibertat i a la justícia amb una mirada plena d'esperança cap al futur.
  8. ‘Carregades de raons’, de Dolors Bassa i Montse Bassa. L'experiència a la presó deixa marca sobre la persona que la pateix directament, però també sobre totes aquelles que ho viuen de ben a prop, com els familiars. Un exemple d'això són les germanes Bassa, que ens brinden una història sincera on parlen de sentiments per allò viscut durant l'octubre del 2017, però també pel que va venir després. Les converses a Brussel·les, la presó preventiva, el judici, la sentència i el període a la presó de Puig de les Basses. Una història completa que ens ofereix les visions des de dins i des de fora del centre penitenciari, on la combinació d'experiències, sentiments i la fermesa de dues dones compromeses i inspiradores ens regala un relat intens i ple d'emocions.
  9. ‘El 15-M facha. Ideas para un futuro en disputa’, de Gabriel Rufián. Un llibre sobre la dignificació de la vida i dels sanitaris i una defensa de la política i de la lluita per tots els drets conquerits i per conquerir. Gabriel Rufián alerta del moment crític en què vivim, d’auge de l’extrema dreta i de greus dificultats socials, i fa una proposta de futur per al país basada en la defensa de les polítiques socials i del reforç de tot allò que és públic.
  10. ‘Tornarem a vèncer (i com ho farem)’, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira. Un llibre propositiu i clar, que fuig de retrets i que es posa al servei de la ciutadania i de tot l’independentisme. Junqueras i Rovira plasmen en aquest manual polític la proposta estratègica dels republicans per assolir la independència i la República catalana. “Hem de ser més i estar més ben preparats per guanyar de manera definitiva”, defensen. Com? Sumant més i més gent al projecte independentista, superant el 50% dels vots elecció rere elecció, trencant, com ja està fent Esquerra Republicana, l’hegemonia socialista a les àrees metropolitanes, penetrant sectors empresarials i sindicals, governant bé i sent útils a la gent, apostant pel diàleg sense descartar la desobediència civil.