La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge

L’episodi al Col·legi Major Elías Ahúja de Madrid, a principis d’octubre, amb el crit de “putes, sortiu dels vostres caus”, és només un exemple que s’ha fet visible i polèmic de les múltiples violències que les dones pateixen a diari. La seva expressió més insuportable són els feminicidis, 10 a Catalunya aquest 2022, però aquests assassinats, sovint, són la culminació de moltes violències prèvies i amagades, com la sexual, l’econòmica, la psicològica, la digital o la vicària. I darrere d’elles hi ha la cultura masclista, el patriarcat que les legitima i perpetua.

El combat de les violències masclistes, que són una violació dels drets humans, i, per extensió, la bandera lila, és una màxima prioritat per a Esquerra Republicana i per al Govern encapçalat pel president Pere Aragonès i amb Tània Verge com a consellera d’Igualtat i Feminismes. Amb motiu d’aquest 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, recollim 10 mesures republicanes que han fet avançar la transformació feminista al nostre país.

1. Un nou model d’abordatge de les violències sexuals: presentat per la consellera Verge aquest 16 de novembre, ha de ser “un GPS per a tots els departaments del Govern, administracions i actors socials”, inclou 89 accions i compta amb 40 milions d’euros fins al 2025, als quals se sumaran recursos d’altres departaments. Suposa la introducció de nous serveis d’atenció 24 hores, tant presencials com telefònics, que atendran totes les violències sexuals, siguin recents o no (sovint, el trauma apareix més tard i la necessitat d’acompanyament, també). L’atenció telefònica 24 hores, que és gratuïta i confidencial, ja està activa, i l’atenció presencial 24 hores ho estarà el tercer trimestre del 2023 i es podrà desplaçar a qualsevol municipi del país. En tots dos casos, cal trucar al 900 900 120. A més, el nou model d’abordatge de les violències sexuals implica una major coordinació de tots els protocols i circuits existents al país, i una forta aposta per la prevenció, per tal de substituir la cultura de la violació per la cultura del consentiment.

2. El nou permís per dol gestacional i la flexibilització horària en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut per al personal de la Generalitat: El Govern també ha presentat, recentment, dues mesures pioneres per als treballadors i treballadores de la Generalitat (mestres, professors, bombers, Mossos, personal administratiu…) que permeten, per una banda, que les persones progenitores que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana i el dia 179 de la gestació tinguin dret a un permís de tres dies hàbils (les pèrdues produïdes abans del sisè mes d’embaràs no estaven cobertes fins ara); i, per altra banda, la possibilitat d’absentar-se fins a vuit hores mensuals recuperables en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut, justificant-ho únicament amb una declaració responsable telemàtica. D’aquesta manera, des de l’Administració Pública es dona exemple per tal que, posteriorment, aquestes mesures es puguin estendre al sector privat, en el marc de la concertació amb els agents socials i econòmics.

 La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’associació catalana promotora de polítiques del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society van renovar el seu compromís amb les polítiques del temps per al període 2022-2023
La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’associació catalana promotora de polítiques del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society van renovar el seu compromís amb les polítiques del temps per al període 2022-2023

3. La gratuïtat de l’educació dels 0 als 2 anys i el nou servei de cangur públic: Una de les primeres mesures de l’executiu liderat per Pere Aragonès que ha fet avançar la transformació feminista (i també la social) va ser la gratuïtat de l’educació dels infants fins a 2 anys. Una mesura que, juntament amb la creació d’un nou servei de cangur públic, ha afavorit la conciliació de la vida familiar amb la laboral (el 93% de les excedències per cura d’infants o persones dependents les demanen les dones, com també la majoria de reduccions de jornada). Cal emmarcar que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha defensat des del primer dia la necessitat d’avançar en el dret al temps: alliberar temps a les dones perquè puguin tenir espais per a la participació política, social, per a la formació, la feina o per gaudir de temps d’oci. De fet, aquest octubre va crear la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, que incentivarà mesures específiques en empreses, entitats i ens locals i públics.

4. El pla de xoc d’ocupació dissenyat exclusivament per a dones més elevat de la història: La contractació íntegra durant un any i a temps complet de 700 dones i el finançament del 20% dels contractes de més de 3.000 dones a l’atur de municipis de menys de 5.000 habitants són alguns dels programes d’inserció professional que va anunciar el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, aquest setembre. El conjunt dels programes, que s’aniran desplegant fins a finals de 2023, sumen una inversió rècord de 52,6 milions d’euros i aspiren a arribar a 41.000 dones. El seu objectiu és suprimir el llast de la bretxa ocupacional existent entre homes i dones.

5. La feminització dels cossos de seguretat amb la reserva del 40% de places de Mossos, Bombers i Agents Rurals per a dones: Una mesura que s’ha impulsat per justícia, però també per eficàcia, perquè, només assemblant-se a la societat que volen servir, els cossos de seguretat seran capaços de fer-ho millor. Els requisits tradicionals per accedir a aquestes posicions estaven basats en paràmetres exclusivament masculins, fet que el Govern ha redreçat per acabar assolint la paritat.

Etiquetes